Valors Descobrir

Treballo al Descobrir des del 2006, tot i que hi col·laboro pràcticament d’ençà de la seva fundació, el 1997. He fet res més a la meva vida laboral? Sincerament, em costa de recordar-ho perquè molt abans de començar a guanyar-me les garrofes fent articles per a diverses publicacions, ja em dedicava a recórrer la geografia catalana amunt i avall. Fruit d’aquest treball de camp, sóc coautor i coordinador del llibre Terra i llibertat. 100 entitats dels Països Catalans (Edicions 62, 2000) i autor en solitari d’un altre llibre de propostes a mig camí entre la cultura popular i la fal·lera gormanda: Caps de setmana gastronòmics (Ara Llibres, 2002). Tinc el privilegi, per tant, d’exercir una feina vocacional, i avui continuo gaudint com el primer dia amb les nostres contrades, tradicions, productes, pobles i monuments. On podeu anar del mar a l’alta muntanya en poc més d’una hora? Quin país pot vantar-se que té una quarta part de tota la biodiversitat d’Europa —i els paisatges respectius, 135 de catalogats tan sols al Principat— en només el 0,7% del territori de la UE? Per no parlar de l’immens pòsit cultural mediterrani de què som hereus… No. En realitat, no he fet res més. Vivim al millor lloc del món i en sóc perfectament conscient. Que duri la descoberta!

He sigut sempre molt conscient de la sort que tenim de viure en aquest país. De petita, passava les vacances als pobles de la Franja i de Sòria on tinc les arrels, i també era d’obligat compliment anar una setmana a la Costa Brava i una altra a la muntanya. Als àlbums familiars hi ha fotografies per parar un tren, que fan que em senti orgullosa de llevar-me cada dia en un país tan meravellós. I em fa molt feliç compartir-lo amb vosaltres, gràcies als articles i els reportatges que pensem expressament per sorprendre-us, perquè xaleu amb les fotografies i caigueu en la temptació d’anar a tot arreu, però també perquè ens acompanyeu en la nostra defensa del turisme responsable.

Sóc viatgera de mena, m’agrada descobrir món i veure altres maneres de fer. Crec que viatjar ens obre la ment i ens fa més tolerants i respectuosos, però, sobretot, ens ensenya a estimar més el que tenim. Després d’haver recorregut uns quants països i d’haver viscut dos anys a Anglaterra, cada cop estic més convençuda que el nostre país és un petit tresor ple de racons espectaculars que sempre es poden redescobrir i veure amb ulls nous. Ara ho faig des de la finestra digital que té el Descobrir, amb la mirada posada en la preservació del territori i cuidant tots el qui hi vivim. Des de 2020, també tinc la sort de veure el món amb ulls de nens. I quina meravella conèixer el seu «Territori menut»!

De petita no m’agradava gens pujar al cotxe. Suposo que això de marejar-me només entrar-hi no contribuïa a emprendre els viatges amb gaires ganes. Per sort, això va canviar i ja m'he descomptat de quants busos, cotxes i trens he agafat al llarg dels anys. Sense adonar-me’n he voltat força pel nostre país. Aficions com la música i tenir família i amistats repartides per la nostra geografia hi han ajudat força. També aquell punt de curiositat per trobar nous paisatges i maneres de fer. Quan arribeu a algun racó que us agrada no us imagineu mai com seria convertir-lo en casa? Ara tinc la sort de conèixer el nostre territori des de nous punts de vista i de compartir-ho amb vosaltres. I també de fer-ho amb la música de fons, la que us proposo número rere número per acompanyar-vos en les vostres lectures i trajectes.

Fer fotos és per mi una obsessió. En faig des que era petita, primer amb la càmera del meu pare i després amb una Pentax MX, que em vaig comprar quan tenia 15 anys i que guardo com una joia. Ara, com a fotògrafa i editora gràfica del Descobrir, aquesta passió és la meva forma de vida, ja que tinc l’enorme privilegi de viatjar per tot el territori amb la càmera fotografiant racons i moments preciosos i d’editar les imatges dels millors fotògrafs del país. Crec fermament que la fotografia és una eina poderosa per canviar el món. A través de les imatges, podem compartir experiències, despertar passions i generar consciència sobre la importància de preservar el nostre patrimoni cultural, de cuidar el medi i de construir un futur més sostenible. Per això, amb cada imatge que realitzem, amb cada imatge que compartim, des del Descobrir intentem transmetre la bellesa i la fragilitat del nostre país per convidar tothom a explorar-lo, respectar-lo i estimar-lo. Perquè creiem fermament que, com més el coneguem, més orgullosos ens en sentirem i més cura en tindrem.

Tots em coneixen per la meva afició als plans, les escapades i, en general, organitzar coses. I si hi ha menjar i vi, molt millor. Consumidora de revistes des de petita, sempre havia somiat en formar part d’una. Al Descobrir m’hi sento molt bé, rodejada de grans professionals que coneixen el nostre territori com el palmell de la mà. Jo només poso el meu granet de sorra: la creativitat, la visió comercial i el sentit comú per donar viabilitat i impuls a aquest bonic projecte, sempre acompanyada dels meus excels interminables.

Sempre m’ha agradat descobrir nous racons. Els meus pares són uns grans apassionats de la muntanya i el senderisme, i de petita sempre em portaven d’excursió a llocs fascinants. Ells em van transmetre aquesta afició i ara tinc la sort de continuar-me sorprenent amb els paisatges naturals tan increïbles que tenim a casa nostra. Des de cims de més de tres mil metres fins a llargues platges quilomètriques. A pocs llocs poden presumir d’això! El Descobrir és una revista que sempre ha estat per casa, i ara tinc la sort de treballar-hi i poder conèixer i compartir amb tots vosaltres els indrets tan meravellosos que atresora el nostre territori. Sempre amb una mirada responsable i respectant l’entorn on vivim.

Les distàncies són relatives i viatjar per Catalunya a través de les pàgines, segurament és un dels sistemes més ràpids, econòmics i segurs. Com a molt, pots arribar a ensopegar amb una coma fora de lloc, però res massa greu. En el meu cas, que fa més d'una dècada que visc al Brasil, és tot un luxe poder trepitjar el territori amb la mirada i retornar a racons dels quals guardo records llunyans. Cada mes, com si fos un mantra, repetim el mateix procés creatiu, treballant tota la imatge gràfica, el plantejament de les maquetes, el retoc de fotografies, infografies, il·lustracions, mapes i un llistat interminable de tasques, que ajuden a construir les més de 130 pàgines que publiquem, un procés ben intens i a la vegada preciós.