10 miradors per veure Catalunya sota els vostres peus

Lluny del seu passat com a bateria antiaèria, actualment el mirador del turó de la Rovira, més conegut com a Búnquers del Carmel, és un dels miradors més populars de la ciutat i també un espai patrimonial. Ofereix una panoràmica de 360° de la ciutat i és un lloc preciós per anar-hi tant al vespre com a la matinada i espiar, des de les altures, com la ciutat se’n va a dormir o com es desperta.

És el lloc del parc Güell on Antoni Gaudí tenia pensat construir una capella, però finalment va canviar d’opinió i hi va ubicar tres creus que assenyalen diferents punts cardinals. Conegut com el turó de les Tres Creus, és el punt més alt del parc. Concretament, es troba a 182 metres d’altitud i és un mirador excepcional. No us oblideu de marcar-lo al mapa quan visiteu la zona!

La ruta Miravinya culmina al Balcó del Penedès, al costat de la població de Font-rubí, que ofereix una gran panoràmica de les vinyes amb la Mediterrània com a teló de fons. Molt a prop, es pot visitar el santuari de la Mare de Déu de Foix, a Torrelles, que està sobre un penya-segat i és un dels temples més antics de Catalunya, amb una capella que data de l’any 608. També es pot visitar el Parc dels Talls, a Vilobí, una valuosa reserva natural articulada al voltant de quatre llacunes i que dóna aixopluc a 36 famílies d’ocells diferents. Es pot gaudir dels paisatges del Penedès des d’altres miradors, tots ells únics.

La Part Alta de Tarragona és el nucli antic, situat en un turó, cosa que li dóna un gran privilegi: unes vistes increïbles de la vella Tàrraco. Un cop pugeu pels carrerons, on sereu testimonis de les històries que s’amaguen entre les cases, arribareu al passeig de Sant Antoni, un dels punts més alts de la ciutat. Aquest mirador us convida a asseure’s i a gaudir de les vistes de la punta i la platja del Miracle.

Aquest llogaret penjat entre cingleres és pura escenografia rodejada de muntanyes. Des de dalt de tot, el blau turquesa del riu en contrast amb el verd dels arbres us enamorarà. Si trieu per anar-hi un dia entre setmana, la major part de l’any podreu gaudir d’estar-hi en solitud. Un dels miradors del Priorat més aclaparadors, que us convida, en silenci, a gaudir de la posta de sol perquè proveu de compassar-vos per un moment amb el crepuscle.

Tot i estar a peu de les cases i del carrer, aquest mirador vora el riu Onyar deixa una de les estampes més característiques i maques de Girona. Els colors tan atrevits i vibrants de les cases es reflecteixen al riu, creant una preciosa postal, que queda remarcada per la imponent catedral que s’alça enmig d’aquest mar de pisos. Un mirador que no recordareu per l’altura, sinó per la bellesa urbana que l’envolta.

A dalt del Rocacorba, primer de tot hi va haver un castell. Diuen que és antiquíssim, documentat des del segle XI. És a quasi mil metres d’altitud i, si el cim es veu al llarg de tota la costa, des de dalt del santuari podeu comptar que es veuen fins a les Medes o el cap de Creus. Un cop arribeu a dalt (s’hi pot anar en cotxe des que s’hi van instal·lar les antenes), entendreu el nom tan escaient del cim.

Des de dalt de tot de Lleida s’alça el seu tresor més preuat, el conjunt monumental de la Seu Vella. Un monument simbòlic i de gran valor històric, que amb la seva bellesa aclaparadora vetlla la ciutat quan aquesta descansa. Molts són els que es queden badant mirant-la, però un cop allà dalt, us adonareu de la situació privilegiada de la Seu: Lleida queda sota els seus peus. Un mirador únic que permet observar-ho absolutament tot, al costat d’una joia arquitectònica.

En terres del Pedraforca trobem diversos indrets per observar aquest pic tan impressionant, però n’hi ha un que destaca més. Damunt de Gisclareny, el municipi amb menys habitants del Principat, hi ha un mirador espectacular: el mirador de la Gargallosa. Aquí és on es fa evident aquella descripció de Jacint Verdaguer en el mític poema ‘Canigó’: “El doble turó de Pedraforca; és del castell la inderrocable forca, feta, si cal, a mida d’un gegant”. Potser és al municipi més petit, però la vista des d’aquí és de les més grans.

Canejan és una de les viles amb més encant i desconegudes de l’Aran, amb tres hores més de sol a l’hivern que els seus veïns de Bossost i Les. Us trobeu a l’entrada de la vall més septentrional del Principat, la vall de Toran. Al final del carrer principal hi ha una capelleta moderna, des d’on podeu contemplar embadalits la millor vista del Baish Aran.