La llengua catalana va ser bandejada dos segles del món oficial de pagès mentre feia la viu-viu en la quotidianitat. Avui dia patim una altra mena de diglòssia. El nostre idioma gaudeix de presència institucional alhora que en perd al carrer: qui no ha sentit cridar el refrany no hay pan para tanto chorizo? Que la dita ve de fora es nota també en el fet que nosaltres toquem més aviat poc el chorizo, no ens faria curtejar de pa. Llorenç Torrado escriu que el pebre roig, com l’all o el cl
Catalunya, un país d'embotits més enllà del fuet
Curats o cuits: descobrim aquests productes imprescindibles de la gastromonia catalana
