Sense aigua no hi ha vida possible ens han dit, i bé ha de ser veritat. N’és la condició necessària, però potser no la suficient. I això que és la més modesta —i al mateix temps la més prodigiosa— de les molècules que es fan i es desfan. El dissolvent universal. Dos àtoms del modestíssim, proletari i ubic hidrogen, amanits amb un d’oxigen, element barat però sofisticat. Res de més senzill, en teoria.
Ens diuen els químics que l’aigua es presenta en tres
Totes les formes de l'aigua
Per què ens agrada la boira, el gebre, la neu i els paisatges que en queden?
