Imaginem l’escena. Dos despesa energètica molt superior a la dels ornitòlegs estan observant ocells. “Sento cantar una merla blava”, diu un d’ells. Tots dos comencen a cercar l’ocell. No miren els arbres, els arbustos o els prats. La seva vista es dirigeix exclusivament cap a les roques i els penya-segats. Saben que la merla blava és un ocell que només trobaran dalt d’una roca, com a molt al capdamunt d’un arbust raquític al rocam quan el mascle anuncia el territori.
E
Ocells durs com una roca
Una vida vertical en penya-segats i cingleres
