Quan el Joan d’Escàs t’obre la porta de casa seva i s’atansa al vell calaix de les coses importants, comences a copsar que un tresor pren forma quan és compartit. Allarga la mà de la saviesa amb el palmell estès. Al bell mig, un grapat de llavors lliures de tomata bitxo, a punt d’iniciar el camí cap a la llar comuna. Un viatge trepidant que recorre trams de salvaguarda, cultiu i retorn a la vida pagesa. De l’oblit i el risc de pèrdua inexorable al banc de llavors, primer, i
La memòria de les plantes oblidades
Un camí per reconnectar amb el verd ignorat
