"A l’ombra de l’amo creix la vinya”, deien al temps d’abans, i tenien prou raó, per bé que els amos han canviat i també l’ombra que fan. I també la vinya, per descomptat, ja no és com era abans. Poca cosa queda d’aquella liana enfiladissa que creixia lliure a l’altra banda de la Mediterrània, entre la mar Càspia i el golf Pèrsic, si fa no fa.
Diuen que van ser els fenicis els que van fer arribar les vinyes a aquesta banda de la nostra mar. I ara ja fa més de ci