Havia llegit molt sobre el delta de l’Ebre, i per això, amb el carnet de conduir nou de trinca, va ser el primer viatge que vaig fer, a principis dels vuitanta. Uns xitxarel·los de la Facultat descobríem junts el que per a mi era poc menys que un paradís. Els ànecs s’aixecaven de qualsevol canal, les polles d’aigua creuaven sense avisar i, al vespre, el concert de les granotes, el cel vermell i l’olor de fang se’t ficaven al moll de l’os fins al punt que, en el meu cas, aque
Crònica de la biodiversitat catalana
Fem un viatge pel món natural de casa nostra, tan ric i tan fràgil
