Sovint el bestiar resta amagat als ulls de la societat, exceptuant un cop l’any: quan es trasllada de les valls a les muntanyes o viceversa. És el moment de l’anomenada transhumància. Si habitualment els pastors guarden els seus ramats prop de les cases, en el mateix poble o bé a les pastures properes, és quan abandonen la comoditat d’aquests indrets per embarcar-se en una aventura que pot durar dies i un bon grapat de quilòmetres que es tornen visibles per a la resta de població. É
Els camins ramaders del país
Les rutes de transhumància encara recorren el país de cap a peus
