5 petites valls per explorar fora dels circuits turístics habituals

Allà on s’acaba la serra del Montmell, envoltat d’un paisatge de muntanya, a 518 metres d’altitud, hi ha la vall i l’antic poble de Marmellar, un indret format per una munió de cases abandonades i l’església de Sant Miquel, derruïda, elevada per sobre de la resta de construccions. Passejant entre les ruïnes veureu els camins empedrats, els marges construïts al costat de cada drecera. Des del poble podeu arribar fins a l’antic castell, on hi ha unes ruïnes romàniques i una ermita medieval, també dedicada a sant Miquel. Només s’hi pot arribar caminant, per una pista que s’agafa des de la carretera entre Sant Jaume dels Domenys i Aiguaviva.  

 Es tracta d’una vall molt especial, plena de paisatges verges i poc coneguts, alguns dels quals estan relacionats amb històries màgiques. Des de Noves de Segre, un recorregut s’enfila fins a la Guàrdia d’Ares, on es pot fer un tomb pel poble, visitar l’església o observar les cases de pedra, algunes de les quals encara conserven el típic blauet de les finestres, color que, segons diuen, espantava les bruixes. Des del poble podeu arribar al tarter dels manairons, escenari d’una de les llegendes de la zona. Diuen que els manairons són uns éssers diminuts que volten pels boscos d’aquestes valls i que van portar totes aquestes pedres fins a aquest indret. Aprofiteu també per voltar pel bosc de l’Obaga de la Guàrdia, que envolta la tartera.

Des del Pont de Suert podeu visitar aquesta vall força desconeguda i poc freqüentada, situada més enllà de l’embassament d’Escales. És ideal per descobrir-la amb infants, ja que es pot recórrer seguint un itinerari especial que explica la fauna de la zona, senyalitzat amb unes fites de fusta amb el dibuix de la petjada d’un gat fer. Necessitareu aproximadament una hora i tres quarts per fer-lo. A banda de conèixer els animals que viuen a la zona, albirareu una molt bona vista del pantà d’Escales, passejareu pel poble abandonat de Montiberri i caminareu per bonics senders; alguns, amb marges i empedrats.  

És un dels indrets més singulars de l’Alta Garrotxa. Els antics conreus, convertits en pastures, s’estenen a banda i banda de la riera de Beget, amb un seguit de masies escampades. Al fons, les parets del Comanegra, el puig de les Bruixes i el puig de Sant Marc són un teló impressionant. Un cop a la vall, que comença en un lloc anomenat ‘la Plantada’, el millor és arribar fins a l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier i el pla de Plancesilles. Allà, una senzilla església romànica del segle XI i un prat amb tres roures monumentals són la delícia dels caminants. S’hi pot arribar des d’Oix. 

Emmarcada pels cims del Montsent i el Monterroio, la vall d’Àssua és plena de petits pobles sense gaires urbanitzacions, i amb paisatges solitaris on pasturen les vaques i els cavalls de la comarca. Aquí el temps sembla haver-se aturat i, encara que s’hi vagi en plena temporada turística, sempre és possible trobar-hi un racó plàcid. Rialb és la porta d’entrada a la vall, que s’estén pel poble de Surp —amb la casa Bertran, apartada del nucli, i l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria— i arriba fins a Llessui, a la capçalera de la vall —un poble encantador, envoltat de prats, des d’on es pot fer una agradable excursió als estanys de la Mainera.