"És l’eternitat un mar sense fons, de llum per los bons, de foc pel malvat; tots hi hem d’entrar per jamai sortir”, va escriure Jacint Verdaguer al càntic titulat «Eternitat». El mar, postal infinita, sovint abraça l’imaginari paisatgístic de l’etern repòs. En alguns municipis, a més, és el teló de fons que emmarca la ubicació dels seus cementiris. N’hi ha que custodien tresors arquitectònics; d’altres, honorables despulles. Siguin de la mena que siguin, tots
Cementiris costaners amb patrimoni històric
Repòs etern a recer del mar
