7 propostes a menys d’una hora de Barcelona

Monistrol de Montserrat, al Bages

Diuen que Sant Jeroni, el punt més alt del massís de Montserrat, és un dels millors miradors de Catalunya. Des d’allà, i en un matí clar, s’arriben a contemplar el Tibidabo, el Matagalls, els Pirineus i, fins i tot, l’illa de Mallorca. El camí no és gaire llarg, però la quantitat d’escales que cal pujar el fan una mica pesat. L’objectiu principal de l’excursió és arribar al mirador per gaudir de les vistes, però durant el trajecte podreu veure unes quantes roques amb formes curioses, com la Gorra Marinera, la Mòmia o la Trompa d’elefant. El camí del mirador surt des de l’estació superior del funicular de Sant Joan (la inferior és al monestir). Un cop allà cal agafar un camí ample a la dreta que porta a una balconada amb vista al monestir. En poc més d’una hora i mitja s’arriba al mirador, després de passar per altres indrets estratègics del massís, amb vista al Cavall Bernat o el Cap de Mort. Una vegada a l’ermita de Sant Jeroni, un petit camí porta al mirador, situat a 1.236 metres d’altitud, on hi ha una taula d’orientació que permet identificar les muntanyes dels voltants. I tot això a menys de seixanta quilòmetres de Barcelona i en un indret on podeu accedir amb transport públic des del centre de la ciutat agafant els Ferrocarrils de la Generalitat i el cremallera de Montserrat fins al monestir.

Begues, al Garraf

Encimbellat dalt d’un turó rocós del massís del Garraf, hi ha el castell d’Eramprunyà. Construït per defensar la frontera davant dels sarraïns, durant l’edat mitjana va ser propietat del llinatge dels Marc, una família d’importants funcionaris reials i literats, de la qual va destacar el conegut poeta medieval Ausiàs Marc. A l’edat mitjana, el Garraf va ser terra de frontera entre cristians i sarraïns. Les restes dels castells que esquitxen la geografia del massís són testimonis de l’època. El castell d’Eramprunyà n’és un. Avui està enrunat, però encara conserva alguns murs i l’esquelet de l’església, elements que transporten el viatger als temps dels cavallers medievals. La vista des del castell és espectacular: s’albira tota la plana del delta del Llobregat, Collserola, Sant Llorenç del Munt i el mar. S’hi pot arribar fent una ruta d’una mitja hora a peu des de l’ermita de Bruguers, situada entre Gavà i Begues.

Olivella, al Garraf

Una de les visites estrella del Parc Natural del Garraf és el Palau Novella, una antiga casa d’indians. Es tracta d’un palau premodernista que s’ha convertit en un monestir budista anomenat Sakya Tashi Ling; pertany a una de les quatre tradicions del budisme tibetà, la tradició Sakyapa, una de les més antigues del Tibet. Aquí, la comunitat de monjos budistes ofereix cursos de meditació, introducció al budisme, tai-txi, ioga o meditació. Així mateix, el monestir proposa la visita guiada al Museu Palau Novella, on es mostren les sales patrimonials del palau i una col·lecció de cultura i art tibetans. A més, podeu passejar pels jardins, on hi ha l’espai de meditació de l’estupa de la salut, presidit per un temple, que es pot visitar lliurement. De dimecres a diumenge també funciona el restaurant situat a l’interior del recinte del monestir.

Matadepera, al Vallès Occidental

El cim de la Mola és, amb 1.104 metres d’altitud, el punt més elevat del massís de Sant Llorenç del Munt i un dels indrets més populars entre els excursionistes que descobreixen la zona. S’hi ha d’arribar a peu caminant durant una hora i quart, aproximadament, a través d’un camí que surt pel coll d’Estenalles i que s’enfila muntanya amunt pel coll de les Eres. Un cop a dalt, el paisatge és espectacular: al nord, al Montcau, en primer pla, i al fons, el Montnegre; a ponent, l’Obac i Montserrat, i al sud, el pla del Vallès i el Tibidabo. A banda de la vista, al cim de la Mola també es pot visitar el monestir de Sant Llorenç del Munt, una construcció romànica on va establir-se una comunitat de benedictins. Avui acull un restaurant molt agradable, el més alt del Vallès.

Badalona, al Barcelonès

A tocar de Badalona, a l’ombra de les muntanyes del litoral, s’amaga un monestir encantador, un refugi de tranquil·litat i pau espiritual a la vora de les grans ciutats de la regió metropolitana de Barcelona. Els monjos jerònims el van construir el 1416 i el van habitar fins al 1835. La comunitat va arribar a tenir una trentena de monjos i, a finals del segle XIX, i a principis del XX, va ser un lloc freqüentat per estiuejants. Pintors com Rusiñol o Meifrèn el van visitar. En una visita al conjunt, hi trobareu diferents espais d’interès, com la façana principal, la torre prioral, el claustre, l’església i diverses capelles.

Cabrera de Mar, al Maresme

Aquesta excursió us portarà des de Cabrera de Mar al castell de Burriac, una fortalesa medieval que conserva algunes parts, com la torre, diversos murs i part de l’església. El camí que hi porta fa pujada, però l’esforç es veu recompensat, ja que, un cop a dalt, les vistes sobre la costa del Maresme, el Montnegre, el Montseny i els cingles de Bertí, són increïbles. Per arribar-hi, cal dirigir-se a Cabrera de Mar, on haureu d’agafar un camí que puja la riera, apte per a vehicles, i que arriba fins a la font Picant, on cal deixar el cotxe. Des d’allà comença el camí, ben senyalitzat, ample, però amb força pendent. Es triguen uns quaranta-cinc minuts per arribar a dalt.

Riells del Montseny, al Vallès Oriental

Surt de l’ermita de Sant Martí de Riells, al Montseny, i transcorre per la vall formada entre el turó de Morou, el pla de Fogueres i el puig del castell de Montsoriu. El sender s’enfila fins a trobar la riera. A partir d’aquest punt, i guiats pel so de l’aigua i envoltats de vegetació frondosa, travessareu la riera pel pont de fusta i seguireu la pista que passa pel costat d’un grapat de castanyers. La ruta continua pel camí de la riera fins a arribar a un gorg, conegut amb el nom de gorg Negre o de la Gorja, i, més endavant, fins al Bressol de les Encantades, una roca amb forma de petxina, on, segons la llegenda, hi habitaven les dones d’aigua. Uns passos més endavant, hi trobareu tres cascades seguides, que donen nom a l’indret.