11 meravelles del romànic català que heu de conèixer

El seu campanar alt i esvelt s’ha convertit en tot un símbol de l’art romànic a Catalunya i al món. De pedra, adossat a una senzilla església de planta basilical de tres naus, és una excel·lent carta de presentació del conjunt d’esglésies romàniques de la vall de Boí, un tresor patrimonial envoltat de muntanyes aclaparadores. La de Sant Climent, construïda entre els segles XI i XII, és la més ben conservada i visitada de tota la vall. Actualment, a l’església s’hi pot veure una espectacular projecció a través d’un videomapatge que recrea les pintures conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), junt amb les pintures que queden a la mateixa església, així com la reproducció de la interpretació del conjunt pictòric complet, tal com devia ser l’any de la seva consagració, el 1123.

Al davant, una vista espectacular de les badies del Port de la Selva i de Llançà. Mirant al mar, a mà esquerra, l’ermita de Santa Helena de Rodes; a mà dreta, el monestir de Sant Pere de Rodes, i al cim de la serra de Verdera, el castell de Sant Salvador. Som al conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, un indret que, sens dubte, constitueix una de les joies més apreciades del patrimoni romànic del país. Els tres edificis, ubicats en un dels millors miradors de l’Empordà, són una de les visites estrella del territori català. 

Al cor de Terrassa s’hi amaga un indret únic a Europa. Vora el parc de Vallparadís, la gran zona verda de la ciutat, s’hi conserven tres esglésies que ens parlen d’estils artístics i períodes històrics diferents, especialment del romànic i de l’edat mitjana. A més de les tres esglésies romàniques i preromàniques —la de Sant Pere, la de Sant Miquel i la de Santa Maria— es poden visitar els vestigis de l’antiga vil·la romana, pintures murals altmedievals o magnífics retaules gòtics. Al voltant de les esglésies se situa el Camp de les Ànimes, un camp de tombes d’èpoques diferents. L’esplanada havia estat durant molts segles una necròpolis. Ara s’hi poden veure les siluetes de les restes d’un centenar de sarcòfags marcades a terra amb llambordes rectangulars que deixen créixer l’herba entre elles. Quan és de nit, cada tomba s’il·lumina gràcies a un petit punt lluminós que recorda les ànimes dels difunts.

A l’Alt Berguedà, al terme municipal de Cercs, en un espai envoltat de vegetació, s’aixeca aquest petit temple primitiu, construït al segle X, i que constitueix un dels exemples més bells d’arquitectura preromànica del país. Va ser restaurat recuperant al màxim l’estructura i l’aspecte originals. Tant és així que una visita al temple avui permet descobrir com eren les esglésies pirinenques de fa més d’un miler d’anys: murs emblanquinats de calç, empostissats de fusta, paviment de terra batuda, sostre de teules àrabs i pintures murals de colors ben vius són alguns dels elements que s’han recuperat.

El primer que crida l’atenció quan s’arriba a Cardona és la silueta del castell, una de les fortaleses més representatives de Catalunya. Es va construir l’any 886 per ordre de Guifré el Pelós i és una combinació perfecta de romànic i gòtic. El 1976 es va convertir en parador de turisme. El recinte protegeix construccions importants, com la col·legiata de Sant Vicenç, un gran exemple de romànic primitiu català. El recinte del castell té més de 60.000 metres quadrats i una sèrie de camins estrets que, a través de diferents portals, el comuniquen amb la vila. Les primeres notícies del castell daten de l’any 798. Se sap que en van ser propietaris cristians i sarraïns fins que l’any 986 la zona va ser repoblada pel vescomte d’Osona, que després prengué el nom de vescomte de Cardona. La joia d’aquest conjunt monumental emmurallat és la col·legiata de Sant Vicenç, d’estil romànic llombard, construïda en el segle XI. 

El nom de la capital de l’Alt Urgell, la Seu d’Urgell, ens dona una gran pista sobre la importància de la catedral de Santa Maria. Va ser construïda durant el segle XII, gràcies a l’empenta del bisbe Ot, i és l’edifici d’inspiració llombarda més important de Catalunya. La catedral té tres naus, un llarg creuer amb cinc absis, un campanar de dos pisos i un gran nombre d’ornaments. Adossat a la paret sud de l’església hi ha el magnífic claustre del segle XI, amb tres galeries romàniques i una quarta, refeta l’any 1603. És un espai únic de pau i de contemplació en què es poden observar capitells decorats amb meticulosos treballs que contenen motius vegetals, zoomòrfics i de figures humanes o monstres.

El Reial Monestir de Sant Cugat és el principal símbol de la localitat de Sant Cugat del Vallès i un dels millors exemples d’art romànic a Catalunya. Les seves dimensions impressionen, com també ho fan la gran rosassa a la façana de l’església, el claustre o el campanar, i ens conviden a entrar-hi per anar-ne descobrint, pas a pas, tots els secrets. Som en un edifici amb molta història, fundat al segle IX i en el qual s’han fet diverses intervencions, la majoria als segles XIV i XVI. 

El monestir de Sant Pere de Casserres és un dels tresors paisatgístics i patrimonials de la comarca d’Osona. Està emmarcat pel pantà de Sau i les muntanyes de les Guilleries, i s’alça a la punta d’una península totalment envoltada d’aigua formada per un meandre del riu Ter. Entre les parets d’aquest edifici hi va viure durant segles (del X al XIV, aproximadament) una petita comunitat de monjos. Avui, visitant-ne l’interior, es poden apreciar les formes més primitives del romànic català i reviure el temps en què era un convent de clausura.

Única en el món, la portalada del monestir de Ripoll és considerada, per molts, l’obra escultòrica romànica més important del país. Va ser construïda a mitjan segle XII, en el moment de màxima esplendor del monestir. Es tracta d’un arc triomfal esculpit amb tot luxe de detalls, un gran retaule de pedra on es poden llegir, per mitjà de la iconografia, diferents escenes de l’Antic Testament treballades per escultors anònims vinculats a l’escola de Tolosa de Llenguadoc i al taller del Rosselló, seguint els relats d’una bíblia que es conserva al mateix monestir.

Al cor de la ciutat de Vic, al costat de la catedral, el Museu Episcopal obre les seves portes als amants del romànic per mostrar-los una de les col·leccions de pintura i escultura litúrgica catalanes més espectaculars d’aquest període. La col·lecció romànica presenta obres dels segles XII i XIII, algunes de molt preuades, com el baldaquí de Ribes, les pintures murals d’Osormort, les talles de fusta del Davallament d’Erill la Vall o les pintures de Santa Maria de Lluçà. El fons del museu està integrat per més de 29.000 peces. A les sales dedicades al romànic hi destaquen els relleus de la catedral de Vic, les pintures del baldaquí de Ribes, les escultures del Davallament d’Erill la Vall, les pintures i la majestat de fusta de Santa Maria de Lluçà, les pintures murals de l’absis de Sant Sadurní d’Osormort o la marededeu de fusta de Santa Maria de Veciana.

Per veure en directe algunes de les obres romàniques més representatives de les esglésies del Pirineu català, no cal agafar el cotxe i conduir durant hores. A les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya s’hi pot observar una impressionant col·lecció de pintura mural i escultura romàniques. Les pintures, la majoria procedents de les esglésies romàniques dels Pirineus, van ser comprades majoritàriament entre els anys 1919 i 1923 per tal d’evitar que es venguessin a marxants d’art estrangers que volien endur-se-les als seus països d’origen. És especialment sorprenent la sala on hi ha l’absis de Sant Climent de Taüll.