Els campanars i les pintures murals de les esglésies de la vall de Boí, els claustres i les portalades dels monestirs de Sant Pere de Rodes, Ripoll o Sant Cugat del Vallès, les talles de fusta, els capitells, les voltes o les absidioles de les petites ermites pirinenques… Són alguns dels molts tresors que l’art romànic ha deixat escampats per tot el territori. Els repassem:
11 elements imprescindibles del romànic a Catalunya
Un viatge a l’edat mitjana per descobrir els conjunts monumentals, les esglésies i els museus més representatius d’aquest període

L’església de Sant Climent de Taüll, envoltada de muntanyes
1
Les esglésies romàniques de la vall de Boí
L’any 2000, el romànic de la vall de Boí va obrir les portes al món en ser declarat Patrimoni Mundial. A partir d’aquell moment, es convertí en un dels conjunts monumentals més visitats de Catalunya. Està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro. En destaca Sant Climent de Taüll: el seu campanar alt i esvelt s’ha convertit en tot un símbol de l’art romànic a Catalunya i al món, i la seva església, construïda entre els segles XI i XII, és la més ben conservada i visitada de tota la vall. Actualment, a l’església s’hi pot veure una espectacular projecció a través d’un videomapatge que recrea les pintures conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) junt amb les pintures que queden a la mateixa església, així com la reproducció de la interpretació del conjunt pictòric complet, tal com devia ser l’any de la seva consagració, el 1123. Us animem, també, a fer una visita al Centre del Romànic, situat al poble d’Erill la Vall, que ofereix serveis de visites guiades a les esglésies i informació sobre tot el conjunt romànic de la vall de Boí.

El monestir de Santa Maria de Ripoll
2
La ruta del Pirineu Comtal
A Catalunya, el romànic és coetani dels comtats catalans, una sèrie de districtes politicoadministratius que tenen l’origen en l’època de l’Imperi carolingi. Durant uns anys, els comtats van formar part de l’Imperi franc, però eren governats per famílies nobles autòctones. La dinastia comtal va governar Catalunya durant 500 anys, des del segle X fins al XV, aproximadament. Des de la Ribagorça fins a l’Empordà, passant pel Ripollès, el Pallars o el Berguedà, la ruta del Pirineu Comtal proposa un recorregut per la història del naixement de Catalunya, amb el qual es visiten els monestirs, les esglésies, els museus, els pobles i les ciutats més significatius d’aquest període.

El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes
3
El monestir de Sant Pere de Rodes
Al davant, una vista espectacular de les badies del Port de la Selva i de Llançà. Mirant al mar, a mà esquerra, l’ermita de Santa Helena de Rodes; a mà dreta, el monestir de Sant Pere de Rodes, i al cim de la serra de Verdera, el castell de Sant Salvador. Sou al conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, un indret que, sens dubte, constitueix una de les joies més apreciades del patrimoni romànic del país. Els tres edificis, ubicats en un dels millors miradors de l’Empordà, són una de les visites estrella del territori català. Es pot visitar, en primer lloc, l’ermita preromànica de Santa Helena, que té un curiós campanar de cadireta; i després el monestir de Sant Pere, un dels edificis més impressionants de l’arquitectura romànica catalana, on es poden veure l’església, la torre de l’homenatge, el campanar, els dos claustres, la cripta, l’antic celler, la biblioteca, l’espai que ocupaven les cambres dels monjos i altres dependències annexes. Un cop visitat el monestir, un camí us portarà, en només 25 minuts, al castell de Sant Salvador, una fortalesa en ruïnes dels segles XI-XIII situada en un indret privilegiat, amb vista al cap de Creus.

Les esglésies de la Seu d’Ègara, a Terrassa
4
La Seu d’Ègara
Al cor de Terrassa, s’hi amaga un indret únic a Europa. Vora el parc de Vallparadís, la gran zona verda de la ciutat, s’hi conserven tres esglésies que ens parlen d’estils artístics i períodes històrics diferents, especialment del romànic i l’edat mitjana. Després d’un gran treball de restauració, investigació i museïtzació, aquest conjunt monumental és un dels més singulars i espectaculars del país. A més de les tres esglésies romàniques i preromàniques —la de Sant Pere, la de Sant Miquel i la de Santa Maria—, es poden visitar els vestigis de l’antiga vila romana, pintures murals altmedievals o magnífics retaules gòtics.

El castell i la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona
5
La col·legiata de Sant Vicenç de Cardona
El primer que crida l’atenció quan s’arriba a Cardona és la silueta del castell, una de les fortaleses més representatives de Catalunya. Es va construir l’any 886 per ordre de Guifré el Pelós i és una perfecta combinació de romànic i gòtic. El 1976 es va convertir en parador de turisme. El recinte protegeix importants construccions, com la col·legiata de Sant Vicenç, un gran exemple de romànic primitiu català. El recinte del castell té més de 60.000 metres quadrats i una sèrie de camins estrets que, a través de diferents portals, el comuniquen amb la vila.

El monestir de Sant Cugat a vista d’ocell
6
El reial monestir de Sant Cugat
És el principal símbol de la localitat de Sant Cugat del Vallès i un dels millors exemples d’art romànic a Catalunya. Les seves dimensions impressionen, com també ho fan la gran rosassa a la façana de l’església, el claustre o el campanar, i ens conviden a entrar-hi per anar descobrint, pas a pas, tots els seus secrets. Sou en un edifici amb molta història, fundat al segle IX i en el qual s’han fet diverses intervencions, la majoria als segles XIV i XVI. Val la pena passar una estona observant alguns dels 144 capitells que decoren les dobles columnes que envolten el pati del claustre amb diferents motius temàtics: ornamentals, figurats o historiats.

Sant Pere de Casserres, a la vora del pantà de Sau
7
El monestir de Sant Pere de Casserres
El monestir de Sant Pere de Casserres és un dels tresors paisatgístics i patrimonials de la comarca d’Osona. Està emmarcat pel pantà de Sau i les muntanyes de les Guilleries, i s’alça a la punta d’una península totalment envoltada d’aigua formada per un meandre del riu Ter. Entre les parets d’aquest edifici hi va viure durant segles (del X al XIV, aproximadament) una petita comunitat de monjos. Avui, visitant-ne l’interior, es poden apreciar les formes més primitives del romànic català i reviure el temps en què era un convent de clausura. Dos dels espais més representatius del monestir són el claustre i l’església. L’església és considerada un dels temples romànics més significatius del país, tant per la seva dimensió com pel fet de ser més ampla que llarga. Té tres naus i tres absis. A més del claustre i l’església, destaquen altres dependències del monestir, com la cuina, el refetor, la cambra prioral, el dormitori dels vescomtes de Cardona (a l’ala nord del monestir), la sala capitular, la biblioteca, l’arxiu i l’escrivania.

La portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll
8
La bíblia de pedra al monestir de Santa Maria de Ripoll
Única en el món, la portalada del monestir de Ripoll és considerada, per molts, l’obra escultòrica romànica més important del país. Va ser construïda a mitjan segle XII, en el moment de màxima esplendor del monestir. Es tracta d’un arc triomfal esculpit amb tot luxe de detalls, un gran retaule de pedra on es poden llegir, per mitjà de la iconografia, diferents escenes de l’Antic Testament treballades per escultors anònims vinculats a l’escola de Tolosa de Llenguadoc i al taller del Rosselló, seguint els relats d’una bíblia que es conserva al mateix monestir.

L’entrada a l’església de Sant Quirze de Pedret
9
L’església de Sant Quirze de Pedret
Cada migdia, les campanes de l’església de Sant Quirze de Pedret entonen l’àngelus. Som a l’Alt Berguedà, al terme municipal de Cercs, en un espai envoltat de vegetació, on s’aixeca aquest petit temple primitiu, construït al segle X, i que constitueix un dels més bells exemples d’arquitectura preromànica del país. Va ser restaurat recuperant-ne al màxim l’estructura i l’aspecte originals. Tant és així que una visita al temple avui permet descobrir com eren les esglésies pirinenques de fa més d’un miler d’anys: murs emblanquinats de calç, empostissats de fusta, paviment de terra batuda, sostre de teules àrabs i pintures murals de colors ben vius són alguns dels elements que s’han recuperat. Les pintures originals es conserven en part al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Tanmateix, a la mateixa església es poden veure restes de les pintures originals que van aparèixer en la darrera restauració, situades a la nau i als absis centrals així com a l’absidiola nord, al costat de reproduccions de les pintures originals amb els colors vius que tenien fa un mil·lenni.

Pintures romàniques al MEV
10
El Museu Episcopal de Vic
Al cor de la ciutat de Vic, al costat de la catedral, el Museu Episcopal obre les portes als amants del romànic per mostrar-los una de les col·leccions de pintura i escultura litúrgica catalanes més espectaculars d’aquest període. La col·lecció romànica presenta obres dels segles XII i XIII, algunes de molt preuades. El fons del museu està integrat per més de 29.000 peces. A les sales dedicades al romànic, hi destaquen els relleus de la catedral de Vic, les pintures del baldaquí de Ribes, les escultures del Davallament d’Erill la Vall, les pintures i la majestat de fusta de Santa Maria de Lluçà, les pintures murals de l’absis de Sant Sadurní d’Osormort o la marededéu de fusta de Santa Maria de Veciana.

El Palau de Montjuïc, a Barcelona, conté el Museu Nacional d’Art de Catalunya
11
El Museu Nacional d’Art de Catalunya
Per veure en directe algunes de les obres romàniques més representatives de les esglésies del Pirineu català aneu a les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on podreu observar una impressionant col·lecció de pintura mural i escultura romàniques. Les pintures, la majoria procedents de les esglésies romàniques dels Pirineus, van ser comprades majoritàriament entre els anys 1919 i 1923 per tal d’evitar que es venguessin a marxants d’art estrangers que volien endur-se-les als seus països d’origen. És especialment sorprenent la sala on hi ha l’absis de Sant Climent de Taüll.