Les 10 parades de la ruta Joan Fuster a Sueca

Al número 10 del carrer de Sant Josep i en la casa annexa, ambdues d’estil modernista, hi trobareu l’Espai Joan Fuster, un centre cultural dedicat a l’escriptor. A banda del centre de documentació i de l’aula didàctica, hi ha el museu, amb una col·lecció d’art que Fuster va deixar al seu poble, a més de documents i fotografies de l’autor. 

www.espaijoanfuster.org

Joan Fuster va escriure: “No tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi”. A Sueca, la passió es correspon. Ho heu pogut comprovar visitant el seu museu, però també podeu fer-ho al carrer: a pocs metres de l’Espai Joan Fuster, entre l’Ajuntament i l’església parroquial de Sant Pere Apòstol topareu amb el bust de Joan Fuster. És obra de l’escultor Leonardo Borràs. El motlle original l’haureu vist al claustre de l’Espai Joan Fuster.

Davant de l’església de Sant Pere, la ruta s’atura al Col·legi de l’Encarnació. És un centre educatiu que encara dedica part de la seva activitat a l’atenció d’alumnat asilat. Fuster va ser alumne d’aquest centre quan era un parvulari que regentaven les monges de l’asil.

En aquest edifici situat al carrer de Cullera número 15, hi havia hagut a començament del segle XX el Col·legi Politècnic. Era una escola privada i laica durant el període republicà on Joan Fuster va cursar l’educació bàsica. El seu pare hi feia classes de dibuix.

Camineu fins al carrer de la Punta, número 30, per trobar una casa estreta de dues plantes, molt senzilla i modesta, pintada de color rosa. És la casa on va néixer l’escriptor.

Un dels edificis més sorprenents de Sueca és l’Ateneu. Va ser ideat per l’arquitecte local Joan Guardiola al final dels anys vint del segle passat. En destaquen els finestrals, els sostres alts i decorats, el mobiliari i especialment la façana principal, molt vistosa, d’estil ‘art-déco’. Era un lloc freqüentat per Joan Fuster, on sempre trobava la clientela “indígena” —com diria ell, d’ideologia republicana—, xerrant o fent una partida de cartes o de dòmino. Hi podeu prendre un cafè, un refresc, o fer-hi un àpat.

Es troba a la vorera oposada a l’Ateneu. Es tracta d’un edifici més sobri, situat a l’antiga casa pairal dels Baldoví, tal com ho demostra l’escut nobiliari que hi ha al llindar de la porta de la façana principal. Els habituals d’aquest casino eren carlistes. Entre ells destacava el pare de Fuster, que en va ser cap comarcal abans i després de la Guerra Civil espanyola.

Anant cap al cementiri, podeu passar per les Escoles Jardí, erigides el 1914. Aquest centre, d’estil modernista, va ser projectat per l’arquitecte Bonaventura Ferrando, que també remodelaria la casa de Fuster. La institució va ser confiscada per les autoritats franquistes i utilitzada com a seu del Col·legi Politècnic. Fuster va estudiar a les seves aules els darrers cursos de l’ensenyament secundari.

Ja fora del nucli urbà, visiteu el cementiri, situat a tocar del riu Xùquer. Hi trobareu un racó de calma entre xiprers. Passegeu entre arbres i tombes adornades fins a descobrir el panteó dels fills il·lustres de Sueca, amb la tomba de Fuster, molt senzilla i austera, però al mateix temps bonica. Va ser dissenyada per l’artista plàstic Manuel Boix, amb la inscripció «Joan Fuster i Ortells. Escriptor. Sueca, 23-XI-1922 - 21- VI-1992». L’únic motiu que l’adorna és el dibuix d’un àngel caigut, obra del mateix Fuster, amb què il·lustrà la coberta del seu poemari ‘Ales o mans’.

Podeu acabar l’itinerari visitant el tossal sobre el qual s’alça l’ermita dels Sants, dedicada a sant Abdó i sant Senén, patrons del municipi i dels llauradors. Des d’aquest punt contemplareu un bucòlic paisatge d’arrossars, amb el mar al fons, anomenat per l’escriptor en el primer text literari en català que va escriure, el 1944, ‘Significació espiritual de la Muntanyeta dels Sants’.