A vista de pardal, una catifa inabastable verda s’estén a la vora del Mediterrani. Som a poca distància de València (a només deu quilòmetres), però la tranquil·litat que s’hi respira és aborronadora. El calendari indica que som al juliol, la llavor de l’arròs ja fa un mes que s’ha plantat i la mata va prenent més i més força. El vent l’espenta, d’ací cap allà, d’allà cap ací, tot orquestrant un ball hipnòtic. Som a sobre del turó on hi ha l’ermi
Aquest article és exclusiu per a subscriptors
Suma't a Descobrir i llegeix tots els reportatges sense limitacions
Ja tens un compte? Inicia sessió