Ens férem a la mar en la cala Blanca de Xàbia, de bon matí, un dia anticiclònic de desembre. La cala Sardinera lluïa les primeres clarors del dia, i en vorejar el cap Prim i descobrir la badieta del Portitxol vestida amb les llums de l’aurora ens commoguérem. Aturats en les aigües de l’estret, surant enmig de la badia, els nostres ulls, com una papallona, dubtaven en quina flor aturar-se: si al capdamunt de l’estimball trencadís del cap Prim, o enaltits sobre el més gran