La propaganda tardofranquista va popularitzar els lemes “Alcoy, donde el mañana es hoy” i “Alcoy, siete siglos de industria”, mentre que l’autoestima dels oriünds fa saber que “a Alcoi, el més bovo apanya rellotges”. I és que ens trobem en un lloc amb molta personalitat, el “poble tossut i obert” que cantava l’Ovidi Montllor. La ciutat dels telers, de les costeres i els ponts, dels moros i cristians, del Betlem de Tirisiti, amb una gastronomia i una cultura tan riques com