Un grup d’entitats integrades dins la Xarxa Sikarra han engegat la campanya #salvemSIKARRA, per evitar que el jaciment ibèric pugui ser reblert i colgat sota el paviment urbà dels Prats de Rei i aconseguir que es preservin les restes i que es mantinguin visibles per al seu ús turístic, cultural, social, educatiu i científic.
Unes obres d’excavació al subsòl dels Prats de Rei, a l’Anoia, han deixar al descobert un tram de muralla ibèrica i el fossat, que daten del segle V aC. Les restes acrediten que la vila dels Prats de Rei és l’única població del país que pot presumir d’haver estat contínuament habitada al llarg de vint-i-set segles.
Un tram de muralla únic
A més, el tram de muralla que ha quedat visible és, per antiguitat i estructura, un conjunt gairebé únic en tota la península Ibèrica. Datat gràcies a un important conjunt de ceràmica grega recuperat, confirma l’existència d’un ‘oppidum’, nucli central de població datat a l’edat del ferro, d’importància cabdal.
Altres estructures localitzades acrediten una època d’esplendor anterior a la romanització, als segles III i II aC. Quan el primer recinte fortificat va quedar petit, es va cobrir el fossat i la població es va estendre més enllà de les primeres muralles, data en la qual molt possiblement es va encunyar la moneda de Sikarra, que des del passat mes de maig s’exposa al Museu de Cervera i que és la primera referència escrita de l’existència de la Segarra.
Referències ptolemaiques
El jaciment, doncs, podria identificar-se amb Sigarra, citada per Ptolomeu, capital dels ibers que donà origen al nom de l’extens territori de la Segarra històrica, avui repartida en sis comarques (la Segarra, l’Anoia, el Solsonès, l’Urgell, la Conca de Barberà i les Garrigues).
Per tot això, la Xarxa Sikarra ha iniciat la campanya, que engloba la difusió i comunicació de la troballa entre la població i els responsables polítics, una intensa tasca de difusió a les xarxes socials i les gestions publicitàries, polítiques i administratives per assolir el seu objectiu. També s'ha elaborat un manifest, que ja es pot signar, que es pretén presentar als Prats de Rei, en un acte on es confia comptar amb la presència del conseller de cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.
Unes obres d’excavació al subsòl dels Prats de Rei, a l’Anoia, han deixar al descobert un tram de muralla ibèrica i el fossat, que daten del segle V aC. Les restes acrediten que la vila dels Prats de Rei és l’única població del país que pot presumir d’haver estat contínuament habitada al llarg de vint-i-set segles.
Un tram de muralla únic
A més, el tram de muralla que ha quedat visible és, per antiguitat i estructura, un conjunt gairebé únic en tota la península Ibèrica. Datat gràcies a un important conjunt de ceràmica grega recuperat, confirma l’existència d’un ‘oppidum’, nucli central de població datat a l’edat del ferro, d’importància cabdal.
Altres estructures localitzades acrediten una època d’esplendor anterior a la romanització, als segles III i II aC. Quan el primer recinte fortificat va quedar petit, es va cobrir el fossat i la població es va estendre més enllà de les primeres muralles, data en la qual molt possiblement es va encunyar la moneda de Sikarra, que des del passat mes de maig s’exposa al Museu de Cervera i que és la primera referència escrita de l’existència de la Segarra.
Referències ptolemaiques
El jaciment, doncs, podria identificar-se amb Sigarra, citada per Ptolomeu, capital dels ibers que donà origen al nom de l’extens territori de la Segarra històrica, avui repartida en sis comarques (la Segarra, l’Anoia, el Solsonès, l’Urgell, la Conca de Barberà i les Garrigues).
Per tot això, la Xarxa Sikarra ha iniciat la campanya, que engloba la difusió i comunicació de la troballa entre la població i els responsables polítics, una intensa tasca de difusió a les xarxes socials i les gestions publicitàries, polítiques i administratives per assolir el seu objectiu. També s'ha elaborat un manifest, que ja es pot signar, que es pretén presentar als Prats de Rei, en un acte on es confia comptar amb la presència del conseller de cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.