El Govern ha declarat béns culturals i patrimonials d’interès nacional les termes romanes de Sant Boi de Llobregat, en la categoria de zona arqueològica; la Festa Major de Sitges, com a festa patrimonial, i el ball cerdà de la Seu d’Urgell, com a element festiu patrimonial d’interès nacional.
Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat són un jaciment de referència per a l’estudi del territori de la Barcino romana, i també són rellevants per a l’anàlisi del món romà, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.
Les restes conservades d’aquestes termes destaquen per la seva singularitat, atès que el jaciment és un dels exemples més complets i millor conservats d’edificis termals privats a Catalunya: es conserva pràcticament tota la planta de l’edifici termal i fins a 4,80 m d’alçada dels murs per sobre del paviment de l’hipocaust, fet excepcional a Catalunya.
Atenció a l’últim diumenge d’agost!
El ball cerdà de la Seu d’Urgell es caracteritza per la seva elegància i el seu arrelament. Hi tenen gran importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. És un element festiu de referència a la Seu, que s’ha donat a conèixer més enllà de la comarca.
El ball s’estructura en diverses parts: la passada pels carrers, el pasdoble, l’entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de ‘Risto’ i, finalment, el ball de casats. El personatge de referència és el fadrí major, que marca el compàs, i en iniciar la dansa treu a ballar totes les noies en el caragol. Cada any és un fadrí diferent triat pels voluntaris que s’ofereixen.
El ball és un dels actes centrals de la festa major, i es balla, cada any, l’últim diumenge d’agost al matí a la plaça Palatín.
La pròxima cita de Sitges: el 24 d’agost
El Govern, a més, ha acordat declarar festa patrimonial d’interès nacional la Festa Major de Sitges en honor de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Aquesta festivitat se celebra el 24 d’agost, en honor de Sant Bartomeu, i el 23 de setembre, en honor de Santa Tecla, copatrons de la vila i de l’església parroquial des de l’edat mitjana.
Les celebracions en honor dels copatrons sitgetans s’organitzen al voltant d’actes de caire religiós i d’actes folklòrics i populars. En ambdues vessants de la festa, l’execució dels balls, la representació dels entremesos folklòrics i la sortida de la imatgeria festiva, amb els músics populars que acompanyen les autoritats i la imatge dels patrons, conformen un llegat de gran rellevància històrica i antropològica.
Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat són un jaciment de referència per a l’estudi del territori de la Barcino romana, i també són rellevants per a l’anàlisi del món romà, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.
Les restes conservades d’aquestes termes destaquen per la seva singularitat, atès que el jaciment és un dels exemples més complets i millor conservats d’edificis termals privats a Catalunya: es conserva pràcticament tota la planta de l’edifici termal i fins a 4,80 m d’alçada dels murs per sobre del paviment de l’hipocaust, fet excepcional a Catalunya.
Atenció a l’últim diumenge d’agost!
El ball cerdà de la Seu d’Urgell es caracteritza per la seva elegància i el seu arrelament. Hi tenen gran importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. És un element festiu de referència a la Seu, que s’ha donat a conèixer més enllà de la comarca.
El ball s’estructura en diverses parts: la passada pels carrers, el pasdoble, l’entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de ‘Risto’ i, finalment, el ball de casats. El personatge de referència és el fadrí major, que marca el compàs, i en iniciar la dansa treu a ballar totes les noies en el caragol. Cada any és un fadrí diferent triat pels voluntaris que s’ofereixen.
El ball és un dels actes centrals de la festa major, i es balla, cada any, l’últim diumenge d’agost al matí a la plaça Palatín.
La pròxima cita de Sitges: el 24 d’agost
El Govern, a més, ha acordat declarar festa patrimonial d’interès nacional la Festa Major de Sitges en honor de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Aquesta festivitat se celebra el 24 d’agost, en honor de Sant Bartomeu, i el 23 de setembre, en honor de Santa Tecla, copatrons de la vila i de l’església parroquial des de l’edat mitjana.
Les celebracions en honor dels copatrons sitgetans s’organitzen al voltant d’actes de caire religiós i d’actes folklòrics i populars. En ambdues vessants de la festa, l’execució dels balls, la representació dels entremesos folklòrics i la sortida de la imatgeria festiva, amb els músics populars que acompanyen les autoritats i la imatge dels patrons, conformen un llegat de gran rellevància històrica i antropològica.