El Parc del Garraf i el Parc del Port del Comte, situat al municipi sard de l’Alguer, han signat un conveni de col·laboració i agermanament amb l’objectiu d’impulsar la cooperació i l’intercanvi d’experiències en els àmbits de la gestió del patrimoni natural i cultural, i de l’ús social d’ambdós espais naturals.
Com a part d’aquest conveni, s’ha inaugurat l’exposició de pintura ‘Abissal d’art’ i s’ha presentat el llibre ‘Dring de mars’ a la seu de l’Obra Cultural de l’Alguer. Aquestes dues iniciatives sorgides de Vallgrassa Centre Experimental d’Arts, ubicat al Parc del Garraf, pretenen reforçar els vincles artístics i culturals entre Catalunya i l’Alguer.
Port del Comte és la badia més gran del nord-oest de Sardenya i és un dels majors ports naturals de la Mediterrània. Als penya-segats, tant al cap del Lliri com al cap de Caça i l’illa Plana, hi ha una reserva d’aus marines molt preuada. I al llarg del parc s’estenen 2.600 hectàrees de bosc protegit. La ‘Centaurea horrida’, del gènere dels cards, és la joia de la flora endèmica de Sardenya. En aquest paratge, les savines fan d’enllaç entre el roquissar i el bosc de coníferes i roures, on viuen de manera salvatge cavalls sards, senglars, ases i cérvols.
Com a part d’aquest conveni, s’ha inaugurat l’exposició de pintura ‘Abissal d’art’ i s’ha presentat el llibre ‘Dring de mars’ a la seu de l’Obra Cultural de l’Alguer. Aquestes dues iniciatives sorgides de Vallgrassa Centre Experimental d’Arts, ubicat al Parc del Garraf, pretenen reforçar els vincles artístics i culturals entre Catalunya i l’Alguer.
Port del Comte és la badia més gran del nord-oest de Sardenya i és un dels majors ports naturals de la Mediterrània. Als penya-segats, tant al cap del Lliri com al cap de Caça i l’illa Plana, hi ha una reserva d’aus marines molt preuada. I al llarg del parc s’estenen 2.600 hectàrees de bosc protegit. La ‘Centaurea horrida’, del gènere dels cards, és la joia de la flora endèmica de Sardenya. En aquest paratge, les savines fan d’enllaç entre el roquissar i el bosc de coníferes i roures, on viuen de manera salvatge cavalls sards, senglars, ases i cérvols.