El gra de fajol, també anomenat blat serrat, blat cairut o blat sarraí, és un cultiu originari de Manxúria, a la Xina, que avui en dia es cultiva sobretot a Rússia, Ucraïna, el Canadà, França i Itàlia. “Tot i que molt sovint se l’ha tractat com un cereal, per la similitud d’usos, no ho és.
El fajol pertany a la família de les poligonàcies”, explica Emili Bassols, biòleg del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A Catalunya, el fajol s’ha cultivat de manera continuada a la Garrotxa des del segle XVI, però aquesta tradició centenària va estar a punt de desaparèixer unes dècades enrere.
Afortunadament, fou salvada gràcies al treball i a la tossuderia d’una pagesa del poble de Batet de la Serra: la Carme Plana. De família pagesa, la Carme i el seu marit, Ricard Maya, van decidir recuperar un petit sac de fajol que hi havia penjat a la porta de l’entrada de la masia familiar. Eren els anys vuitanta, quan ja pràcticament ningú no cultivava fajol a la comarca. “Vam decidir tornar a plantar aquest gra per amor a la terra i per les ganes de veure com era la planta, perquè jo recordava que els camps de fajol florits eren molt bonics. Ho vam fer, tot i que la majoria de gent ens deia que estàvem grillats!”, recorda la Carme.
Dècades enrere, el fajol s’utilitzava per alimentar tota mena de bestiar, com ara les gallines o els godalls, però també era una farina econòmica que entrava a la taula de moltes cases en forma de pa, i fins i tot era una menja habitual durant les celebracions. “Els meus avis per Nadal no es podien permetre comprar torrons ni xocolata, i per postres menjaven farinetes de fajol, que en deien el torró dels pobres”, assegura Joan Massegur, cap de cuina del Restaurant dels Ossos, un restaurant familiar ubicat a mig camí entre Olot i Batet de la Serra que basa la seva carta en el receptari i productes propis de la comarca i que actualment ofereix les típiques farinetes de fajol dins la carta de postres.
Avui, quaranta anys més tard, la Carme Plana continua essent de les poques pageses que cultiva fajol a la comarca, a més d’elaborar-ne farina amb un molí de pedra. Si voleu tastar els seus productes, la trobareu els divendres i dissabtes al Mercat del Rengle d’Olot, on, a més de vendre productes d’horta, també ofereix derivats del fajol, com ara macarrons, carquinyolis, sèmola, farina o farinetes a punt per fregir.
El fajol pertany a la família de les poligonàcies”, explica Emili Bassols, biòleg del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A Catalunya, el fajol s’ha cultivat de manera continuada a la Garrotxa des del segle XVI, però aquesta tradició centenària va estar a punt de desaparèixer unes dècades enrere.
Afortunadament, fou salvada gràcies al treball i a la tossuderia d’una pagesa del poble de Batet de la Serra: la Carme Plana. De família pagesa, la Carme i el seu marit, Ricard Maya, van decidir recuperar un petit sac de fajol que hi havia penjat a la porta de l’entrada de la masia familiar. Eren els anys vuitanta, quan ja pràcticament ningú no cultivava fajol a la comarca. “Vam decidir tornar a plantar aquest gra per amor a la terra i per les ganes de veure com era la planta, perquè jo recordava que els camps de fajol florits eren molt bonics. Ho vam fer, tot i que la majoria de gent ens deia que estàvem grillats!”, recorda la Carme.
Dècades enrere, el fajol s’utilitzava per alimentar tota mena de bestiar, com ara les gallines o els godalls, però també era una farina econòmica que entrava a la taula de moltes cases en forma de pa, i fins i tot era una menja habitual durant les celebracions. “Els meus avis per Nadal no es podien permetre comprar torrons ni xocolata, i per postres menjaven farinetes de fajol, que en deien el torró dels pobres”, assegura Joan Massegur, cap de cuina del Restaurant dels Ossos, un restaurant familiar ubicat a mig camí entre Olot i Batet de la Serra que basa la seva carta en el receptari i productes propis de la comarca i que actualment ofereix les típiques farinetes de fajol dins la carta de postres.
Avui, quaranta anys més tard, la Carme Plana continua essent de les poques pageses que cultiva fajol a la comarca, a més d’elaborar-ne farina amb un molí de pedra. Si voleu tastar els seus productes, la trobareu els divendres i dissabtes al Mercat del Rengle d’Olot, on, a més de vendre productes d’horta, també ofereix derivats del fajol, com ara macarrons, carquinyolis, sèmola, farina o farinetes a punt per fregir.