El Centre Excursionista de Catalunya celebra el seu 140è aniversari

Un dels primers membres de l’entitat va ser el poeta Jacint Verdaguer

Una imatge antiga d’uns excursionistes del CEC
Una imatge antiga d’uns excursionistes del CEC
29 de novembre de 2016
El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) commemora aquest any el 140è aniversari del naixement de l’entitat, una de les associacions catalanes amb més historia del país.

Conegut també com el ‘Club Alpí Català’, el CEC és una institució cultural i esportiva fundada el 1876 fruit del moviment de la Renaixença. Entre els seus primers membres destaca, entre d’altres, el poeta Jacint Verdaguer. L’entitat va néixer amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, l’excursionisme i l’acostament al medi natural i cultural de tots els ciutadans.

Des d’aleshores la missió del CEC ha estat acompanyar els socis, famílies, joves i infants en el coneixement i gaudi de la muntanya i el medi natural, social i cultural del país.

Un dels arxius més importants d’Europa

Actualment el CEC disposa d’una biblioteca, una cartoteca i un arxiu fotogràfic amb un dels fons documentals de muntanya més importants d’Europa, amb prop de 750.000 imatges. La muntanya i l’excursionisme, lògicament, hi són presents, així com la reproducció del patrimoni, l’art i l’arquitectura, l’esport, l’enginyeria, l’etnografia o la vida quotidiana de la societat en general.

Obrint camí amb els refugis
En el començament dels esports d’hivern a Catalunya, quan excursionistes del Centre anaven per primer cop a les valls de Ribes i Camprodon, el Centre va construir els primers refugis de muntanya, com el d’Ulldeter, inaugurat el 1909. Després van venir els de la Renclusa, al massís de la Maladeta, el 1916, fa just cent anys, i el xalet de la Molina, de 1925.

Avui dia el CEC compta amb uns 4.500 socis i un total de set refugis, entre els quals hi ha els més emblemàtics del Parc Nacional d’Aigüestortes, escenari de la mítica ruta Carros de Foc, com Amitges, Josep Maria Blanch i Ventosa i Calvell.