El senglar és un magnífic animal feréstec amb una gran resistència i, actualment, el mamífer silvestre més gran de Collserola. La població de senglars ha augmentat els darrers anys, tant a Catalunya com a tot Europa, i els últims estudis indiquen que l’abundància d’aquesta espècie al parc natural es troba molt per sobre de la densitat desitjable, a causa de l’accés a menjar fàcil que les zones urbanes i periurbanes els ofereixen i de la possibilitat de trobar refugi per viure i reproduir-se als espais verds urbans naturalitzats.
Els tres grups de senglars
Segons el seu comportament, a Collserola els porcs senglars es poden diferenciar entre:
A. Salvatges: fugen de la presència humana, es mouen per les zones més naturals i mengen al bosc i en zones agrícoles.
B. Semihabituats: mengen al bosc i en zones agrícoles, però ocasionalment poden arribar a les zones urbanes.
C. Habituats: es mouen per les zones urbanes i rodalia, i mengen quasi sempre de l’home.
Aquest darrer grup és el que cal evitar que vagi en augment. Està comprovat que les femelles habituades a l’home i el seu menjar tenen un pes superior i, en conseqüència, una taxa reproductiva més alta. Això ha contribuït a l’increment de la població periurbana de senglar, i alguns individus s’estan tornant cada cop més exigents i agressius per obtenir el menjar.
‘Instruccions d’ús’
És per això que el Parc Natural de Collserola demana als visitants i als veïns del parc i els seus voltants que segueixin una sèrie de normes i consells.
En cas d’encontre:
1. No t’hi apropis: poden reaccionar amb agressivitat.
2. No els toquis: hi ha risc de mossegada o envestida.
3. No els donis menjar.
4. Fes soroll i gesticula per allunyar-los.
A les àrees de pícnic:
1. Estigues alerta i controla les bosses, sobretot si porten menjar.
2. Si veus senglars, guarda el menjar: te’l podrien prendre agressivament.
A la xarxa viària:
1. Els senglars poden creuar la carretera i provocar una col·lisió.
Un gran impacte social
L’augment de la població de senglars té un impacte social que es materialitza en danys a l’agricultura i als jardins, col·lisions amb vehicles, ensurts i lesions a persones i animals de companyia, incursions a les zones urbanes i, sobretot, risc sanitari per la transmissió de diferents malalties.
La situació actual exigeix reduir la població de senglars a través de batudes i evitar que els exemplars salvatges s’habituïn a la presència humana i tinguin accés a aliments fàcils d’origen humà.
Els tres grups de senglars
Segons el seu comportament, a Collserola els porcs senglars es poden diferenciar entre:
A. Salvatges: fugen de la presència humana, es mouen per les zones més naturals i mengen al bosc i en zones agrícoles.
B. Semihabituats: mengen al bosc i en zones agrícoles, però ocasionalment poden arribar a les zones urbanes.
C. Habituats: es mouen per les zones urbanes i rodalia, i mengen quasi sempre de l’home.
Aquest darrer grup és el que cal evitar que vagi en augment. Està comprovat que les femelles habituades a l’home i el seu menjar tenen un pes superior i, en conseqüència, una taxa reproductiva més alta. Això ha contribuït a l’increment de la població periurbana de senglar, i alguns individus s’estan tornant cada cop més exigents i agressius per obtenir el menjar.
‘Instruccions d’ús’
És per això que el Parc Natural de Collserola demana als visitants i als veïns del parc i els seus voltants que segueixin una sèrie de normes i consells.
En cas d’encontre:
1. No t’hi apropis: poden reaccionar amb agressivitat.
2. No els toquis: hi ha risc de mossegada o envestida.
3. No els donis menjar.
4. Fes soroll i gesticula per allunyar-los.
A les àrees de pícnic:
1. Estigues alerta i controla les bosses, sobretot si porten menjar.
2. Si veus senglars, guarda el menjar: te’l podrien prendre agressivament.
A la xarxa viària:
1. Els senglars poden creuar la carretera i provocar una col·lisió.
Un gran impacte social
L’augment de la població de senglars té un impacte social que es materialitza en danys a l’agricultura i als jardins, col·lisions amb vehicles, ensurts i lesions a persones i animals de companyia, incursions a les zones urbanes i, sobretot, risc sanitari per la transmissió de diferents malalties.
La situació actual exigeix reduir la població de senglars a través de batudes i evitar que els exemplars salvatges s’habituïn a la presència humana i tinguin accés a aliments fàcils d’origen humà.