La irrupció de la pandèmia de la covid-19 va representar l’aturada en sec del sector turístic, si bé no totes les modalitats van experimentar el mateix comportament. Durant els mesos posteriors a la relaxació de les mesures de confinament, especialment a l’estiu del 2020, i en un escenari de poca o nul·la mobilitat entre destinacions, els turistes es van decantar per opcions poc massificades que permetien activitats a l’aire lliure, en contacte amb la natura i distància social.
Per molts, aquestes característiques són les que defineixen el turisme rural... Però, superada la crisi sanitària, quatre anys després, s’ha reforçat l’augment de demanda d’aquesta tipologia turística? A parer de l’estudi de Caixabank Auge
del turisme rural a Espanya: una oportunitat per al desenvolupament rural, sí. Segons l’informe, que analitza dades internes de pagaments amb targetes, “el turisme rural ha passat de representar el 10,9% de la despesa turística total el 2019 a l’11,9% el 2023, una millora gens menyspreable de la seva quota que reflecteix que ha sortit reforçat de la pandèmia”.
Caixabank atribueix aquest enfortiment al mercat intern, ja que “la contribució dels turistes internacionals al turisme rural és relativament moderada: entre el gener i el juny del 2023, els estrangers aportaren el 27% de la despesa turística rural”, i el vincula al canvi de preferències dels turistes domèstics iniciat amb la pandèmia.
Les dades que ofereix l’Institut d’Estadística de Catalunya de la Generalitat, centrades en les pernoctacions en allotjaments rurals, no són tan concloents. És possible que la despesa en els municipis rurals hagi augmentat de la pandèmia ençà, però la corba del nombre de pernoctacions encara no s’ha estabilitzat. Si prenem com a referència el tercer trimestre, de juliol a setembre, la tradicional temporada alta de cada any, els catalans van fer 493.700 nits en establiments de turisme rural el 2020, 488.600 el 2021, 403.900 l’any 2022, 368.800 el 2023 i n’han fet 344.300 aquest estiu del 2024 (el 2019, any de rècord, van ser 356.800). Inversament, com és lògic, els turistes estrangers han anat recuperant la seva presència i tot just enguany han igualat el nombre de pernoctacions del 2019.
Els allotjaments de turisme rural fan gala de la seva sostenibilitat
I què hi diu el sector? En un àmbit tan arrelat a les circumstàncies específiques dels territoris en què es desenvolupa,
la valoració varia lleugerament. Així, per exemple, Oriol Baños, president de l’Associació d’Agroturisme del Berguedà i secretari de Concatur —una de les tres confederacions de turisme rural del Principat— considera que, si hi ha augment de l’activitat, “és molt minso”, i per això prefereix parlar d’estabilització, tot i que “les reserves són molt volubles i es fan més a última hora”. “L’aparició dels habitatges d’ús turístic (HUT) ha creat una competència que dificulta la interpretació de cap on ens movem”, es plany.
D’altra banda, Carles Barcons, president de Turalcat, creu que la pandèmia sí que va ser un punt d’inflexió, tot i la lleugera baixada després del pic del 2020, i que sobretot ha servit per consolidar el visitant nacional. I Tere Vilà, directora de l’associació Turisme Rural Girona, assenyala que a les comarques nord-orientals la demanda de turisme rural és creixent, malgrat l’augment d’oferta d’allotjaments. “El principal client és el català, i en segon lloc el francès, per bé que hi ha un increment d’holandesos i alemanys, l’entrada dels quals s’havia estancat fa un temps”, remarca.
Un context teòricament favorable
El gran repte pendent continua essent l’arribada de visitants entre setmana, que sempre ha estat minoritària, i la professionalització del sector, “on es fan grans inversions per millorar en qualitat i confort”, segons Vilà. Amb tot, Barcons insisteix a no oblidar “l’activitat agrícola i ramadera que moltes cases tenen com a fonament i sense la qual el seu allotjament rural no seria rendible”.
En el que també coincideixen tots és en considerar el turisme rural una activitat sostenible. “La proximitat amb la natura, entrar amb contacte amb la gent del país i consumir productes locals és el turisme del futur”, afirma Vilà, que defensa que els establiments rurals reuneixen tots aquests valors. “La gent ens ve amb un canvi d’actitud, fugint de la massificació”, apunta Barcons, i Baños revela “un fenomen nou: turistes de sol i platja que s’acosten a l’interior rural”. Menor impacte sobre el medi, menys estacionalitat, major distribució geogràfica i diversificació d’ingressos. Les perspectives del turisme rural són bones, ara cal que es facin realitat.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 313 del Descobrir (Desembre - gener 2024)