Un estiu més, el turisme al nostre país és notícia. Les marques de visitants faran d’aquesta temporada una fita històrica per al sector, com demostren les dades del primer semestre, que són superiors a les del 2019, fins ara l’any que exhibeix el rècord absolut en nombre d’arribades. Però en el balanç no podrà obviar-se que alguna cosa ha començat a canviar en la percepció que la ciutadania té d’aquesta activitat econòmica. Barcelona, Palma, Girona i Alacant han viscut les primeres manifestacions contra la turistització de les respectives ciutats, i si bé l’última enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat revela una valoració majoritàriament positiva de l’activitat turística a Catalunya (un 75% dels enquestats veuen bé de continuar fomentant-la), prop de la meitat (un 46%) també pensen que la seva comarca està arribant al límit de la capacitat d’absorció de turistes.
Un impacte inqüestionable
Amb el denominador comú de posar límits al turisme, darrere d’aquestes manifestacions hi ha plataformes àmplies (sindicats i associacions veïnals, organitzacions ecologistes i entitats culturals, etc.) que mostren la transversalitat d’un malestar que creix. I és que, entre els temes que més amoïnen, hi ha l’accés a l’habitatge —una qüestió especialment dramàtica a les Balears—, l’ocupació de l’espai públic, la precarietat laboral, la gestió de recursos escassos com l’aigua o la contaminació de creuers i avions, qüestions totes amb què el turisme té una connexió directa.
Tant és així, que els principals ajuntaments del país han començat a moure’s per pacificar els centres històrics i frenar la proliferació dels habitatges d’ús turístic (HUT). Barcelona n’ha anunciat l’eliminació el 2028 bo i aprofitant el Decret llei de la Generalitat que ho permet. Palma també ha aprovat una bateria de mesures, com la limitació de l’allotjament turístic, el control del nombre de vehicles de lloguer o la imposició d’una taxa als visitants provinents dels creuers que fan escala a la ciutat. I València ha impulsat una moratòria de noves llicències d’HUT, a més d’un vet als megacreuers a partir del 2026. Convé destacar que els actuals equips de govern d’aquests consistoris (del PSC i del PP) no eren fa ben poc gens partidaris de promoure limitacions a l’activitat.
No són els únics moviments en aquesta línia. El procés d’implementació del Compromís Nacional per un Turisme Responsable al Principat, o, ni que sigui per interessos inconfessables (són els grans beneficiats de les traves als HUT), la publicació del manifest Turismo bien de la patronal hotelera espanyola Exceltur constaten la necessitat de donar resposta als innegables efectes negatius de la massificació.
Xifres, debats i models
Com assenyala el professor i investigador en recerca sobre turisme Joan Buades, els Països Catalans són la primera destinació turística del món en relació al nombre d’habitants —i la cinquena en termes absoluts: més de tres turistes internacionals per resident, el triple que França, líder mundial en visitants segons l’OMT. Concretament Catalunya, el 2023 va rebre 18 milions de turistes de fora de l’Estat —xifra que contrasta amb els 10,7 milions que hi arribaren l’any 2001: vegeu les dades a la pàgina 15—, i assoleix els 27,2 milions sumant-hi els turistes residents a l’Estat espanyol. Aquesta allau de visitants fa de mal gestionar, i hi ha hipotètiques solucions per a tots els gustos.
L’economista Miquel Puig, actual secretari d’Afers Econòmics de la Generalitat, pensant en Barcelona, destinació principal del país, afirma que ha de ser “una ciutat cara per al turista, i així podrà ser més habitable per al ciutadà”. Una opinió que no comparteix el director de l’Insetur, José Antonio Donaire: “Un model turístic sostenible no és conseqüència lògica d’apostar per un turisme de qualitat. Una persona que s’allotja en un hotel de luxe gasta 500 litres d’aigua diaris; una que ho fa en un hotel d’una estrella, en gasta 130”.
Fet i fet, la presidenta del GOB, Margalida Ramis, creu que aquest turisme de qualitat és, en realitat, turisme de luxe, i no és cap solució: “És pervers i perillós perquè polaritza encara més la societat entre els qui no poden pagar un lloguer i els rics que sí que poden fer-ho”. I Buades rebla: “Passats uns determinats nivells de turistització, com més turistes venen, més pobres som”. Per tant, sense consens sobre els límits i el model, no hi haurà solucions compartides. Comença la partida.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 310 del Descobrir (Setembre 2024)