Santuaris Naturals fomenta una nova mirada ciutadana vers el patrimoni paisatgístic des del respecte i la comunicació en positiu. A través de propostes de gestió, promou nous valors entre els visitants per garantir vivències plenes i protegir els espais naturals vulnerables del nostre país.
Gestió de la sobrefreqüentació
"Un guia és algú que coneix molta gent i té una visió global del territori”, afirma Gerard Costa, membre de l’equip de Santuaris Naturals, una iniciativa que va néixer per gestionar la sobrefreqüentació als espais naturals més vulnerables. Costa fa de guia al territori, especialment a la comarca d’Osona, des de l’any 1989. Per això, fa quatre anys, l’alcalde de l’Esquirol va decidir contactar amb ell: els veïns del municipi es queixaven que el salt de la Foradada, una impressionant gorja fluvial amb una cascada, rebia massa visitants i patia les conseqüències de l’incivisme. Calia buscar-hi alguna solució.
Una de les primeres opcions que va tenir el consistori sobre la taula va ser la de contractar una empresa de seguretat, però Costa la va considerar “un desastre” i va decidir de provar una nova manera de gestionar la situació. Amb la col·laboració dels joves del poble, va iniciar una campanya d’enquestes per recollir informació sobre la situació que patia la Foradada més enllà de la que havien rebut per part dels veïns. “Vam fer un recull de dades sobre la procedència dels visitants, de la tipologia, de quina era la problemàtica i la seva opinió al respecte. Recordo que més d’un 70% dels visitants enquestats van dir que eren partidaris que l’Ajuntament regulés el lloc, que estaven disposats a pagar perquè algú vetllés l’espai, ja que era molt
bonic i s’havia de preservar.” Tota la feina duta a terme es va convertir en una proposta de normativa i, l’any següent, es va aplicar tot el que els mateixos visitants havien suggerit. “Nosaltres vam proposar de ser uns informadors ambientals per fer tasques de filtratge, com ara estudiar la capacitat de càrrega del lloc, però també la càrrega psicològica. És a dir, quanta gent hi pot haver i quina actitud ha de tenir perquè la vivència que hi van a buscar, com ara el silenci o la tranquil·litat, es mantingui en el temps”, explica Costa, que remarca que les prohibicions no funcionen i que el problema principal sempre és la manca d’informació. “Cal transmetre coneixement en positiu.”
Santuaris Naturals és un projecte sense afany de lucre i de benefici comunitari
Aquest va ser l’origen de Santuaris Naturals, un projecte sense afany de lucre i de benefici comunitari que es finança amb aportacions individuals i projectes de responsabilitat social empresarial (RSE) d’empreses sensibles amb la natura, en sintonia amb els objectius estratègics 5.2 de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat a Catalunya_2030. “El resultat final de la primera campanya es va traduir en el fet que vam generar dos llocs de treball, vam millorar l’experiència del visitant a la Foradada, perquè continuava mantenint les seves característiques, i vam contribuir a la tranquil·litat dels veïns.”
L’èxit de la Foradada, un exemple a seguir
La implantació d’aquest sistema de gestió per part de Santuaris Naturals, que es va convertir en indispensable després del primer confinament del 2020, es va traslladar també al morro de l’Abella de Tavertet, a la Creu de Gurb, al salt de Sallent de Rupit i al pantà de Sau, entre altres espais. Així, el projecte es basa en la comunicació, cerca connectar amb l’altra persona perquè sigui conscient d’allò que se li explica. “La gent associa que en una biblioteca ha de tenir un comportament adequat perquè la cosa funcioni, per a ells i per als altres usuaris. En canvi, a la natura, aquesta reflexió encara està pendent. Des de Santuaris Naturals intentem abocar aquest mateix respecte cap a espais vulnerables. Si t’omplen de tranquil·litat i et fan connectar amb l’espiritualitat, no són també uns equipaments públics de primer ordre?”
L'entrevista
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 286 del Descobrir (Març - abril 2022)