Voluntaris de catorze entitats d’arreu de Catalunya, coordinats per la Surfrider Foundation Europe, han col·laborat en un estudi liderat pel Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB amb l’objectiu de documentar la presència de microplàstics a pocs metres de la costa.
Es tracta d’una zona poc investigada, ja que els vaixells científics tenen dificultats per accedir a les zones de bany, de manera que els voluntaris han recollit els plàstics amb una xarxa especial arrossegada per embarcacions sense motor, com ara taules de surf, caiacs o altres embarcacions de rem, i ho han fet per platges en el litoral que va de Llançà fins a l’Ametlla de Mar.
Molts microplàstics a la costa
La conclusió a què han arribat és clara: hi ha una alta quantitat de microplàstics a les platges catalanes. De fet, les concentracions més elevades superen, en alguns punts i durant moments concrets de l’any, les mitjanes registrades al Mediterrani i a escala mundial, un fet que suggereix que hi ha dinàmiques que tendeixen a concentrar o retenir plàstics a prop de la costa.
Alguns motius pels quals hi ha tants microplàstics arran de costa podrien ser la influència de les riuades en èpoques de pluja intensa, la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional o l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports. “Platges com, per exemple, la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i l’onatge per aquestes construccions i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat”, explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article.
En aquest sentit, els punts en què es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a la capital catalana.
Foc al groc
“No hi hauríem de tirar res, al contenidor groc, i no hauríem d’utilitzar les coses només una sola vegada.” Així de contundent parla la investigadora i professora Anna Sànchez-Vidal. “Com pot ser que un objecte que tarda 500 o 1.000 anys a degradar-se el fem servir un sol cop?”, afegeix. Per a la investigadora, la solució ve determinada per una idea més que aclaridora: “Foc al groc!”.
A més, les conseqüències que té per a la fauna marina la presència dels microplàstics al mar estan àmpliament documentades. Alguns dels problemes que genera són la disminució de les taxes de creixement (ja que els animals ingereixen plàstic i tenen la sensació de sacietat), el bloqueig de les vies intestinals o els patògens.
D’on provenen els microplàstics que hi ha al mar?
Resum dels microplàstics trobats el 17 d’octubre del 2020 a la platja de Sant Sebastià de Barcelona.
MICROESFERES DE COSMÈTICS. Són les petites partícules de plàstic de colors que es troben als productes exfoliants i que acaben al mar un cop algú s’esbandeix la cara i el producte s’escola per la pica del lavabo.
POLIESTIRÈ EXPANDIT. Escuma d’envasos d’aliments o d’altres objectes com, per exemple, les boies que es troben a l’aigua. És el que popularment es coneix com a 'porexpan'.
POLIPROPILÈ. Fragments de plàstic dur, com ara taps d’ampolles o envasos de detergents.
POLIETILÈ. És el plàstic més tou, el que es doblega. El trobem, per exemple, a les bosses del supermercat, al paper film d’embalar i a la gespa artificial.
POLIAMIDA. Probablement, una part provindria de filaments de pesca d’aficionats a la pesca amb canya.
PÈL·LETS INDUSTRIALS. És la matèria primera a partir de la qual es fabriquen els objectes de plàstic.
Com s’ha fet l’estudi?
Ciència ciutadana
Més enllà dels resultats de l’estudi, el projecte ha servit per demostrar que “la ciència ciutadana és una eina amb un gran potencial per fer el seguiment i l’estudi de l’impacte que tenen els plàstics sobre el medi marí”, explica Maria Ballesteros, responsable de voluntariat a Surfrider Espanya.
Dotze platges i catorze entitats
La recerca s’ha dut a terme a un total de dotze platges catalanes, des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar, passant per Palamós, Arenys de Mar o Coma-ruga, entre d’altres. I ha estat possible gràcies a la col·laboració de centenars de voluntaris de catorze entitats, coordinades per l’ONG Surfrider Foundation Europe.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.