Marta Domènech: "El turisme no ho és tot, però tot és turisme"

Ja tenim l’estiu aquí i sembla que tots els indicadors apunten cap a una nova temporada de rècords. Serà així?
Preveure què passarà és arriscat, sabent d’on venim. Hem superat una covid; una sequera per la qual estem passant de puntetes; vam tenir unes temperatures tòrrides l’estiu passat que van provocar un cert moviment de turistes cap al nord. Passada la temporada d’estiu, podrem saber si això és una tendència, i si les tendències acaben marcant pautes de comportament. D’entrada, l’interès que hi ha per Catalunya és immens, però no ve d’ara. Tota la vida, i sobretot les últimes dècades, hem sigut una de les destinacions líders a Europa. Per tant, és evident que ja fa anys que gestionem l’èxit del turisme i ara comencem a ser captius d’aquest èxit.

Hi ha milions de persones de països que abans en dèiem en vies de desenvolupament que avui ja viatgen a l’estranger. Europa és el principal objectiu i, d’entre les destinacions europees, Barcelona i Catalunya són a la llista dels més desitjats. Hem de posar límits a tot això?
El moviment de les persones és gairebé més antic que la humanitat, i enmig  de tantes guerres, o de situacions molt problemàtiques, nosaltres som una petita illa, un reducte de seguretat sanitària i jurídica, de llibertat de moviments. És a dir, que continuaran venint turistes i nosaltres estem preparats per rebre’ls fins a un cert punt. Perquè hi ha zones de Catalunya que han tocat sostre, sí; que segurament no poden créixer més i s’han de transformar. Però en canvi, n’hi ha d’altres que poden rebre més visitants, i aquest és el gran valor del turisme: que reparteix economia i ocupació arreu del país, en zones on, si no fos pel turisme o per la pagesia, quedarien ermes.

Fa anys que gestionem l’èxit turístic, i ara en som captius

Si no hi introduïm canvis, aquest plantejament estén un model d’èxit a les regions que fins ara s’han mantingut més o menys al marge del turisme, però també hi exporta tot el que ara ja no volem a les destinacions saturades.
Jo en cap cas suggereixo exportar el model de la costa. L’oferta de sol i platja de la Costa Daurada és inexportable, per exemple, a la Conca de Barberà, ni per estructura d’oferta de producte ni per la quantitat de gent que pot acollir. A Catalunya, per la seva diversitat, no ens podem fer una sola pregunta, ni les respostes són úniques: hem d’analitzar específicament cada zona. Perquè a més, a diferència d’altres països també eminentment turístics, nosaltres no ens podem explicar de manera simple.

Tenim molta cosa amb què jugar, i aquí és on radica la nostra feina d’identificar on tenim un topall, com podem acompanyar aquest territori a reconvertir-se i com ajudem aquells que poden créixer. Jo crec en un turisme equilibrat i compartit amb altres estructures econòmiques familiars, com el sector primari. Itàlia ho té molt clar de fa anys; França, també, i aquí ens toca ara de fer feina en aquest sentit.

En aquest context, en què Catalunya reuneix tots els requisits que la majoria de la gent que viatja pot desitjar, i en un escenari de creixement sostingut de la demanda, convé mantenir els esforços de promoció turística en l’àmbit internacional?
Nosaltres ens estem fent aquesta pregunta internament, i també quina ha de ser la finalitat de l’impost de les estades turístiques, que va vinculada amb la pregunta.
De fet, el que abans ens ocupava a Turisme de Catalunya —que també ens ha d’ocupar ara— és si un establiment de quatre estrelles superior ha de tenir caixa forta, banyera, televisor amb no sé quants canals... i un cinc estrelles gran luxe, tants metres quadrats d’habitació. Aquestes ja no són les nostres úniques funcions, i per primera vegada, a tall d’exemple, s’ha acompanyat amb diners de l’impost turístic una transformació del sector cap a la millora del consum de l’aigua. Això no és fer promoció del país, és millora del país, és transformació per a una major eficiència.

Hem d’identificar on tenim un topall i on podem rebre més visitants

Però la promoció es continua fent...
Bé, l’Agència Catalana de Turisme [ACT, l’ens de promoció internacional] també està fent un replantejament de la seva estratègia per saber si hem de continuar fent promoció convencional o el màrqueting passa per una part de gestió i de comunicació externa, però també interna, que fins ara no havíem fet.

Hi ha qui diu que avui la promoció ja la fan les xarxes socials.
Sí, però també has de gestionar-la. Al final, la promoció no deixa de ser comunicació i no pots deixar-la només en mans dels usuaris o de gent amb la seva visió particular.

Anem al Compromís Nacional per un Turisme Responsable (CNTR), que és segurament la fita més rellevant dels últims anys. L’adscripció del gruix del sector al CNTR és sincera? O dit d’una altra manera: està el sector disposat a fer els sacrificis per materialitzar els 67 punts del Compromís?
Sens dubte. Penso molt sincerament que els que s’hi han adherit creuen que el camí va per aquí. A molts dels adherits els va molt bé amb el model que pretenem superar... Però la sostenibilitat passa per la transformació, i fem grans esforços per governar el turisme. Hem tret una línia d’ajuda i d’acompanyament al sector privat per a la gestió de l’aigua, i només cal veure la quantitat de projectes que han entrat i l’import de diners que hi dediquem. Hi ha una línia a punt de sortir de residus, una línia sobre eficiència energètica... I el sector necessita aquests diners per transformar-se perquè sap que, o va cap aquí, o la seva viabilitat també trontollarà.

El sector creu fermament en la necessitat de la transformació

Com es desplegarà el CNTR? Perquè no podem oblidar que hi ha una Llei de turisme obsoleta, que té més de vint anys.
La Llei l’hem anat treballant paral·lelament al Compromís, però per motius d’aritmètica parlamentària hem estat molt més ràpids a l’hora de dibuixar el model. I de fet és bo que hagi estat així perquè és molt difícil que tu puguis fer una llei adaptada a la situació turística actual i a la dels pròxims vint anys o vint-i-cinc si no tens
un model de gestió que vagi en consonància. Has de tenir un model de turisme, igual que el país ha de tenir un model de llengua, o d’educació, un model industrial i un model urbanístic, amb mirada llarga. Sense model no sabríem què hem de regular.

I sense Llei, com es pot desplegar el Compromís?
Doncs ja tenim el grup del pla operatiu que està desgranant els articles i el cronograma de prioritats, perquè no podrem abordar-lo tot alhora. Pensa que la seva execució té una altíssima complexitat perquè afecta moltíssims departaments.

Més enllà de Barcelona s’amaga la descoberta d’un país magnífic

No deu ser fàcil dir als altres departaments què i com han de regular.
No es tracta de dir-los què han de fer, sinó de compartir visió de país i sinergies de treball. I deixa’m dir que el que hem fet nosaltres en aquesta legislatura, de treball compartit amb altres direccions generals de la Generalitat, no s’havia fet mai. Hem engegat treballs amb Polítiques Ambientals, per això organitzarem conjuntament el Global Ecotourism Forum del 2025; hem convocat subvencions per a espectacles d’arts en viu en esdeveniments d’interès agroturístic entre els departaments d’Alimentació, de Cultura i d’Empresa; estem treballant amb Drets Socials en temes de turisme universal; amb Territori i Urbanisme col·laborem constantment; amb Medi Ambient pels creuers... Hem obert taules compartides amb moltíssims departaments perquè el turisme no ho és tot, però tot és turisme.

El CNTR recull la necessitat de reforçar el turisme interior. Per què a Catalunya ens costa tant creure-hi?
Bé, darrerament hi hem cregut molt. Hem tingut uns fons extraordinaris, dotats amb 198 milions d’euros, que ens han permès ajudar i acompanyar el petit sector. No se’ns escapa que aquells que ens visiten per l’enoturisme i la gastronomia gasten 3,5 vegades més que la mitjana, es mouen durant tot l’any, són grans consumidors d’oferta complementària... I creiem que aquestes opcions permeten esponjar les àrees de més concentració. Barcelona atreu molta gent, però al darrere de la capital catalana s’amaga la descoberta d’un país magnífic.

El país ha de tenir un model de turisme igual que en té un d’educació

I seguint amb els reptes que planteja el CNTR, es pot garantir la viabilitat del sector millorant les condicions que, en part, li han permès ser tan rendible?
Si el sector turístic català aporta el 15% de la Seguretat Social i el 12% del PIB del país, és evident que aporta més ocupació que productivitat. Però el sector turístic crea ocupació a tot el territori, a diferència d’altres indústries del país. Molts artistes també estan mal pagats i ningú no posa en qüestió que la cultura faci una gran aportació al país, oi? En tot cas, el Compromís defensa obertament que apostem per la qualitat a fi d’augmentar la productivitat, i això permetrà millorar els sous. Per això és tan important... Hem fet un tou de coses espectaculars, i més que en farem, perquè tenim model i tenim estratègia.

Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.

Adhereix-t'hi