3 de novembre. La tranquil·litat que habitualment es respira al santuari del Miracle, a Riner (Solsonès), es veurà una mica truncada durant els dos dies següents. Un centenar d’empresaris, experts, productors i artesans s’hi reuniran per debatre sobre el futur del sector turístic al nostre país i constatar que ens trobem en un punt d’inflexió i que un model al servei del país, sostenible i de proximitat és necessari i és possible.
A les 9 del matí, comencen a arribar els primers convidats. Es trobaran amb els líders dels 100 projectes turístics més destacats d’arreu del territori, d’aquells que fan créixer i consoliden el turisme que neix del territori a partir de valors com la qualitat i la responsabilitat. Mentre, a la sala plenària del santuari ja està tot a punt per acollir les veus dels experts més rellevants del país que durant dos dies també arribaran a seguir en streaming unes 300 persones més.
Es respiren nervis, però sobretot molta il·lusió: és la primera vegada que el gruix del sector que representa el món rural s’emplaça a debatre com ha de ser el turisme de qualitat per defensar i protegir el territori, donar-lo a conèixer i, alhora, convertir aquesta activitat en una font de riquesa amb activitats econòmiques menys estacionals i més diversificades. I què millor que reflexionar en un paratge com el del santuari del Miracle, on fa poc anys que es treballa en aquest sentit? El santuari s’ha convertit en un conjunt turístic únic que ha aconseguit dinamitzar el micropoble de Riner.
A dos quarts d’onze tocats, amb un xic de retard, la sala ja és plena per escoltar la primera de les ponents. Obre joc Marta Domènech, directora general de Turisme de Catalunya, i la segueix Manel Casanovas, director de la Trobada, que remarca la necessitat que el turisme del món rural arribi a un acord “amb la complicitat del visitant”, és a dir, no adaptar-se al turista local, sinó “mostrar-li el territori com un amfitrió”. Quan arriba el torn de Miquel Puig, doctor en Ciències Econòmiques, es mostra d’acord amb Casanovas i afegeix que a les comarques despoblades, allà on no hi ha fàbriques, el turisme obre la porta a moltes professions i per això és “vital”.
La recepta dels últims 70 anys ha entrat en crisi i això ens obliga a fer un canvi
Just abans de dinar, diversos professionals del sector parlen dels reptes de futur en matèria d’allotjament, natura, patrimoni i producte. Són l’inici de les taules de debat que es faran a la tarda i que, en termes generals, conclouran
que cal especialització i connectivitat, a més d’un decàleg de conducta per evitar massificacions als espais naturals
i d’una xarxa que vetlli per la preservació del paisatge i del patrimoni, però també de la gastronomia i del producte.
La segona jornada de la Trobada comença forta, amb la intervenció del professor titular de Turisme a la Universitat de Girona José Antonio Donaire, qui presenta Un pla B del turisme i ho té clar: “La recepta dels últims 70 anys ha entrat en crisi i això ens obliga a un canvi”. Una transformació que passa per posar en valor els viatges més curts i de proximitat, mentre que els viatges “de llarga distància seran més espaiats i més densos”. I afegeix: “El pla B és un terreny d’incerteses i que generarà impactes negatius, però també estic convençut que anem cap a una societat alternativa que necessitarà un turisme alternatiu”.
A la tarda, abans d’acabar una trobada més que inspiradora, és el moment de conèixer experiències d’èxit que tenen com a missió el que tant s’ha defensat aquests dos dies: visibilitzar accions que convidin els visitants a prendre’n part i a tenir una actitud de respecte i complicitat. Experiències com Territori de masies, una cooperativa de productors del baix Solsonès que promou els seus productes d’alta qualitat; Gratitud Pallars, un projecte que fomenta la conservació del patrimoni cultural i natural a través de propostes d’apadrinament i voluntariat, o Boumort Indòmit, un projecte que ofereix experiències ecoturístiques.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 272 del Descobrir (Novembre 2020)