Margalef, encastat literalment en un revolt al nord de la serra de Montsant, té poc més de cent veïns. És un poble menut, d’essència rural, que s’estiregassa paral·lel al riu, encaixat entre muntanyes. El típic poble d’interior afectat pel despoblament: 591 habitants l’any 1900, 354 el 1950, 129 el 2000, 107 el 2022. Però les seves cingleres són un referent internacional de l’escalada i l’abril d’enguany comptava amb 163 places d’allotjament, gairebé totes de la modalitat HUT (habitatges d’ús turístic; és a dir, per entendre’ns, com els que copen les cerques d’Airbnb). Tot plegat representa una plaça i mitja d’allotjament turístic per cada habitant i, si fa no fa, una cinquena part de totes les cases del poble dedicades a aquesta activitat.
Aviat en seran més si observem l’evolució que viu tota la comarca. De fet, segons la Diagnosi sobre la situació dels habitatges destinats a l’activitat turística als municipis del Priorat, elaborada recentment pel Consell Comarcal, els últims set anys el nombre de places disponibles a la zona ha passat de 372 a 1.133. Un augment del 205%. “La combinació de moltes segones residències que estan ocupades durant pocs dies l’any, l’existència d’habitatges antics en estat ruïnós i la proliferació dels habitatges destinats a usos turístics —HUT, sobretot— ha fet que actualment sigui molt complicat independitzar-se i iniciar un projecte de vida propi, en especial per als més joves”, afirma l’estudi, i dedueix que aquesta situació està provocant que molts prioratins amb feina a la comarca decideixin viure en indrets com el Baix Camp o la Ribera d’Ebre, que són més assequibles. També que treballadors del Priorat que són de fora del territori i que voldrien viure-hi no ho puguin fer.
I és que la irrupció dels HUT, inicialment emmarcats en l’anomenada economia col·laborativa (Airbnb va néixer l’any 2008 com una plataforma entre usuaris d’oferta i demanda de cambres en cases habitades), ha multiplicat exponencialment el nombre de places turístiques a tot el món, tant en els entorns rurals com en les ciutats.
Llicències a ratlla?
Al nostre país, malgrat la regulació del Decret 75/2020 de la Generalitat de Catalunya, on es recullen els requisits que han de complir aquesta mena d’habitatges, cada cop són més els municipis que aproven normatives per limitar-ne la proliferació, atès el gran impacte que tenen sobre
el mercat immobiliari. No en va, el rendi ment econòmic dels pisos turístics és molt superior al del lloguer convencional, amb conseqüències previsibles: la reducció del parc disponible per als residents i l’augment del preu dels lloguers i de les compravendes. Al Principat ara mateix hi ha prop de 100.000 llicències d’HUT...
Per tant, si els municipis d’interior i de muntanya volen frenar la davallada de població i vetllar per una activitat turística dimensionada, entre moltes altres qüestions, necessiten resoldre l’accés a l’habitatge. És el que prova de fer, per exemple, Porrera, que va aprovar l’octubre del 2021 una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística per fixar un volum màxim d’habitatges d’ús turístic i trobar un equilibri entre l’oferta de primera residència i la d’aquesta mena d’allotjament, que no pot superar el 7% del total al nucli antic.
No és l’únic cas. Ara fa un any, el municipi de Rialb (Rialp al territori, al Pallars Sobirà) va aprovar una ordenança que limitava el nombre d’HUT a 77, un 10% de tot el parc d’habitatges. Com que cada llicència d’HUT té una mitjana superior als cinc llits, parlem de prop de 400 places en un poble de 675 habitants. Actualment ja hi ha atorgades a Rialb una seixantena de llicències. Vielha, d’altra banda, fa tres anys que només permet el lloguer turístic en blocs de pisos dedicats íntegrament a aquesta finalitat i en cases unifamiliars (la capital aranesa té actualment uns 250 habitatges turístics). I aquest estiu, la Vall de Boí ha aprovat una moratòria en la concessió de llicències mentre inicia la redacció d’una nova ordenança reguladora.
A Catalunya, avui hi ha vora 100.000 llicències d’HUT regularitzades
Pel que fa al litoral, on els municipis tenen una oferta d’allotjament turístic tradicional molt superior (hotels, pensions, càmpings, apartaments...), els efectes de l’entrada d’HUT han estat molt similars, fins al punt que cada vegada més ajuntaments adopten mesures addicionals. Sitges, Salou, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona o Palamós són alguns dels municipis que han redactat noves ordenances, o que han encarregat estudis per radiografiar l’estat de la qüestió i actuar tot seguit amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge i posar fre a l’excessiva concentració de l’activitat.
Però si hi ha un municipi on el tema crema, evidentment, és Barcelona. Segons el portal Inside Airbnb, que analitza
i contrasta dades públiques d’aquesta plataforma, la ciutat ofereix 17.230 habitatges d’ús turístic, dels quals un 60%
són cases o apartaments que es lloguen sencers. A més, pràcticament la meitat no tenen llicència, i tres quartes parts són gestionats per amfitrions que n’administren més d’un —dotze superen el centenar! Per mirar de posar-hi ordre i controlar la implantació de nous llits, el consistori va aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) el 2017, revisat quatre anys més tard per incloure la figura de la llar compartida, o lloguer d’habitacions per un període inferior als 30 dies. Segons el PEUAT, el propietari d’una llar compartida ha de viure a l’habitatge d’on són les cambres que lloga, però aquesta modalitat és minoritària (com hem dit, la majoria són cases i apar-
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 301 del Descobrir (Octubre 2023)