La directora general de Turisme comenta en aquesta entrevista els principals reptes del sector i del país en relació a una activitat amb un gran impacte social i econòmic.
Quina valoració actual feu de l’estat del turisme a Catalunya?
El turisme és una indústria que ara mateix viu un gran moment. Som la primera comunitat d’Espanya, i això és important. A més, com a destinació, oferim tranquil·litat, equilibri, seguretat jurídica, estabilitat política i social. Per tant, estem davant d’un model d’èxit. Ara bé, gestionar l’èxit és difícil.
Per què?
Perquè costa molt que es vegi el turisme com una indústria. La majoria de la gent, fins i tot gent que ocupa llocs de responsabilitat, es pensa que el turisme és un mannà que cau del cel, que caurà sempre, i això no és veritat. El turisme és una indústria que funciona perquè hi ha milers de persones que treballen perquè sigui així.
Com enfoqueu la gestió de l’èxit?
O dit d’una altra manera, quines prioritats teniu de cara als pròxims anys? Jo faig servir dues frases per definir el nou marc. La primera és que cap destinació del món és bona si els seus ciutadans no són feliços. De vegades anem a llocs que són preciosos, però si hi veus fragilitat social o pobresa, fa que no hi estiguis a gust. O també passa com en algunes conegudes ciutats europees, que els seus ciutadans estan contínuament de mal humor. Potser és el seu caràcter, però crec que no han entès que això del turisme no els és aliè.
Ampliar l’aeroport de Barcelona ens ajudarà a ser més sostenibles
Què voleu dir?
Doncs que, per exemple, a Catalunya tenim uns museus magnífics perquè tenim visitants de fora; només amb els de casa tancaríem els museus, com vam veure durant la pandèmia, per tant, la cultura i el turisme van de la mà i es retroalimenten.
En relació a la política turística de la pròxima legislatura, quin és el segon marc? La segona frase que feu servir...?
M’agrada explicar que hi ha un canvi de paradigma social; no pas del turisme, sinó de la societat. Hem democratitzat el turisme i hem inoculat als nostres fills, nebots, nets que viatjar és un dret. Jo sempre dic que a mi la història em deu un Erasmus, perquè jo no en vaig poder fer, però fora bromes, avui pots anar a estudiar al Canadà, pots aprendre anglès a Irlanda, fer segon de batxillerat als Estats Units... Però és clar, si li hem dit a la nostra societat del futur, que són la gent jove, el món és vostre, això no ho podem parar. El que hem de fer és, tant als que venen com als que se’n van (alerta perquè a Catalunya el compte encara és deficitari; sortim més que no rebem perquè som una terra de viatgers), explicar-los que quan viatges no ets un turista, sinó que ets un resident temporal.
Què significa ‘resident temporal’?
Que el viatger, durant la seva estada, és una persona amb drets i obligacions. Serà per tres dies o serà per sis mesos, però té drets i obligacions molt semblants al resident que viu aquí de manera fixa. És una manera de parlar, però no volem que vingui a fer el turista, que passi de puntetes per aquí. Nosaltres t’oferim un país per gaudir, però tu ens has d’ajudar que això continuï funcionant.
El turisme no és un mannà caigut del cel, és una indústria
I el visitant com ens ha d’ajudar?
De moltes maneres. Hi ha l’impost turístic, hi ha el respecte pels costums propis, hi ha el respecte pels horaris, per les infraestructures... Escolta, benvingut, perquè som una terra d’acollida, però allò que no faries a casa teva, no ens ho vinguis a fer aquí.
Situats en aquest canvi de paradigma, fa un parell d’anys es va aprovar amb un important aval del sector el Compromís Nacional per un Turisme Responsable. Com preveieu desenvolupar-lo?
El Compromís ha evolucionat en dues eines que seran molt importants: el Pla territorial i la Llei de turisme. Perquè el Compromís va analitzar quina era la situació, però es quedava en el pla del concepte i ara ens cal aterrar-lo.
Per a què servirà el Pla territorial?
Doncs, per exemple, tenint en compte que hi ha una previsió de creixement —ja no com el que hi ha hagut aquests últims anys, perquè evidentment tot té un límit—, per saber quin escenari podem assumir. Barcelona és un cas a part, però avui per avui, hi ha molts territoris catalans que necessiten més ocupació turística.
Tornant a les eines pendents, dèieu que, a més del Pla territorial, comenceu a treballar per tenir una nova Llei de turisme.
Exacte. D’una banda, estem analitzant un estudi del País Basc —com sabeu, jo vinc d’allà, on havia estat regidora— sobre les diferents lleis de turisme de les comunitats espanyoles, i d’una altra, aviat crearem una taula d’experts. També posarem en marxa la Mesa de Turisme, que ja existia però que estava aturada, i amb aquestes tres eines podrem fer molta feina.
Quines línies bàsiques creieu que ha de contemplar aquesta Llei de turisme?
Ha d’ajudar-nos a aterrar les 4D famoses: diversificació, desconcentració, desestacionalització i [augment de la] despesa. D’altra banda, crec que la Llei hauria d’obligar les plataformes digitals a contrastar els seus anuncis: hem d’aconseguir que tota l’oferta compleixi la legalitat. I també hem de parlar molt del repartiment de la riquesa que genera el turisme perquè se’n beneficiïn tots els treballadors del sector.
I això com es fa?
S’ha de fer de manera territorialitzada i defensant, per descomptat, els drets laborals. Es poden guanyar diners i pagar bé.
Si volem prestigiar el turisme, i la Llei ho ha de fer, hem de fer entendre a la societat que parlem d’una indústria amb uns treballadors protegits pels seus convenis sectorials; amb una formació garantida; que intenta evitar al màxim la temporalitat perquè és poc sostenible, etc.
Estem a prop o estem lluny, de tenir un model turístic equilibrat i estable?
Estem més a prop del que sembla, però com dic hem de donar-li confiança a l’empresari perquè aposti per aquesta sostenibilitat social i econòmica. En aquest sentit, nosaltres també estem a favor de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona perquè ens ajuda precisament a la sostenibilitat, que és també que tot l’any tinguem aquest turisme, i no només uns mesos concrets, la qual cosa fa que la gent tingui més feina. A l’empresari li hem de dir: escolta, aposta, perquè nosaltres, el Govern, farem tot el que convingui perquè això sigui sostenible. Perquè no hagis de tancar el 3 de novembre, com passa sovint.
I què passa quan hi ha territoris que estan al llindar del límit de la capacitat que dèieu, o que potser ja l’han superat?
Nosaltres creiem que la implicació dels municipis —que són els qui coneixen més bé la seva realitat— ha de ser clau, i els hem d’acompanyar. S’ha de fer una feina important d’ordenació.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 316 del Descobrir (Abril 2025)