Al mes de gener, l’Icon of the Seas, el creuer més gran del món, sortirà definitivament de les drassanes finlandeses de Meyer Turku i començarà a viatjar. Aquest vaixell superarà amb escreix els anteriors rècords del Wonder of the Seas, que també pertany a la flota de Royal Caribbean, i lluirà unes prestacions increïbles: 365 m d’eslora, 250.800 tones de pes, capacitat per a 7.600 passatgers i 2.350 membres de tripulació, 8 veïnats, 2.805 habitacions de 28 categories diferents, 40 restaurants, bars i locals d’oci nocturn, un parc aquàtic amb 7 grans piscines i 6 interminables tobogans, simulador de surf, pista de gel, cascades, jardins, sales de cinema, rocòdrom i tot allò que puguem imaginar. Pot ser sostenible un gegant com aquest?
Els responsables de la companyia defensen que sí, ja que el creuer funcionarà amb gas natural liquat (GNL) i anirà equipat amb pila de combustible, un sistema auxiliar que redueix l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. També té connexió elèctrica a terra, un sistema de gestió de residus d’última generació, planta de tractament d’aigües residuals i fins i tot és capaç d’aprofitar l’escalfor que desprèn el motor per generar energia.
Moure 200.000 tones consumeix 110.000 litres de combustible al dia
Aquest desplegament tecnològic permet que Alfredo Serrano, director a Espanya de CLIA, l’associació de la indústria dels creuers, afirmi que el sector és el “catalitzador del canvi” del transport marítim. Una aposta rellevant si tenim en compte que, segons la consultora Grand View Research, la modalitat vacacional dels creuers creixerà un 11% anual fins al 2028, quan mourà 15.100 milions de dòlars (el 2022, la indústria va assolir una facturació de 7.250 milions de dòlars).
I tanmateix, a Barcelona, les plataformes veïnals i les entitats ecologistes veuen amb preocupació l’increment potencial dels creuers a la ciutat que comportarà la construcció de dues noves terminals al Moll Adossat del Port. Alguns estudis corroboren l’alarma.
El port més contaminat d’Europa
Investigadors de les universitats de Girona i Exester (Regne Unit) van revelar en un article publicat a la revista Marine Pollution Bulletin l’any 2021 que l’empremta de carboni d’un sol creuer pot superar la de 12.000 cotxes. I, pel que fa a la generació de residus, indiquen que un vaixell de 2.700 passatgers produeix una tona d’escombraries al dia. “Si bé els creuers representen un petit percentatge de la indústria mundial del transport marítim, el 24% de tots els residus convé atribuir-los a aquest sector”, segons el biòleg marí de la UdG Josep Lloret.
Més contundent és encara el darrer informe, de juny d’enguany, de la federació europea Transport & Environment. Els 218 creuers que navegaren pel continent el 2022 van emetre tants òxids de sofre com mil milions de cotxes, i atenció: el de Barcelona és el port més contaminat d’Europa, ja que els creuers que hi van raure alliberaren quasi el triple de SOx que tots els vehicles matriculats a la ciutat.
Val a dir que moure 200.000 tones consumeix uns 110.000 litres de combustible al dia, i l’Estimació de les emissions dels sectors marítim i aeronàutic vinculades al Port i Aeroport, encarregada per l’organisme Barcelona Regional el 2020, assenyala que el creuer és el sistema de transport amb majors emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per passatger i quilòmetre recorregut, per davant de l’avió –i sense tenir en compte que Barcelona és un port base, punt d’origen i final, motiu pel qual molts dels seus creueristes arriben i se’n tornen als llocs de procedència via aeroport, afegint d’aquesta manera entre un 10 i un 30% d’emissions a les que ha produït el seu viatge per mar.
Mesures pal·liatives
El debat sobre el lideratge que Barcelona ha adquirit com a port de creuers (per volum, és el primer d’Europa i el cinquè del món) contrasta amb la marxa enrere que altres destinacions han fet per limitar-ne l’impacte. Aquest mateix estiu, Amsterdam ha decidit tancar la terminal de creuers per controlar l’excés de turisme que l’Ajuntament creu que pateix la ciutat i la contaminació que provoquen els macrovaixells. Una decisió, convé recordar-ho, que Amsterdam pot prendre perquè el port és de gestió municipal, i no pas de titularitat estatal com succeeix a Barcelona o Palma. Curiosament, però, a la Ciutat de Mallorca, Puertos del Estado i Govern Balear van acordar que, d’ençà l’any passat, tan sols puguin atracar-hi tres vaixells diaris, i només un amb capacitat per a més de 5.000 passatgers.
A Palma, d’ençà l’any passat només hi poden atracar tres creuers diaris
També els ports de Marsella, Dubrovnik i Santorini han endurit les restriccions al trànsit de creuers, i Venècia n’ha prohibit l’entrada, mesura que li ha permès passar en tres anys (del 2019 al 2022) de ser el port més contaminat d’Europa al quaranta-unè. En plena emergència climàtica, Barcelona haurà de triar.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 300 del Descobrir (Setembre 2023)