Entre 1.500 i 3.000 persones -segons càlculs dels Mossos i els organitzadors, respectivament- es van manifestar “Per un habitatge digne” a la Seu d’Urgell el passat 6 de desembre. Una mobilització important que se sumava a la que havia recorregut uns dies abans el centre de Barcelona exigint el control del preu dels lloguers i, sobretot, a les de la tardor del 2023 a Andorra, on la crisi habitacional és dramàtica per a aquells que no disposen de folgats ingressos econòmics. Fet i fet, la impossibilitat de trobar allotjament a l’abast obliga milers de persones que treballen al Principat a dormir a l’Alt Urgell. Al seu torn, l’augment de demanda causada pels andorrans exiliats duu com més va més urgellencs a la Cerdanya, un fenomen que agreuja la manca d’oferta residencial assequible i provoca que molts cerdans —joves o de baixa capacitat adquisitiva— es desplacin a viure al Berguedà o al Ripollès. No cal dir que, d’un temps ençà, els preus de l’habitatge en aquestes comarques pugen significativament, si bé en realitat el problema és generalitzat a tots els Pirineus. Per què? A parer d’Arnau Corberó, portaveu de Pirineu Viu, moviment integrat per una quarantena d’entitats i col·lectius convocant de l’esmentada manifestació de la Seu, la configuració turística de les comarques de l’alta muntanya catalana ha bandejat les altres economies tradicionals de la zona. “Més de la meitat del PIB pirinenc és turístic, i el model econòmic que tenim ens fa dependents d’un sector voluble —com vam comprovar durant la covid—, generador de desigual- tats i depredador del territori”, indica.
Segons Pirineu Viu, aquesta especialització ha empobrit la majoria de la població pirinenca, i l’habitatge en seria un símptoma palmari: “El municipi de Naut Aran té 2.000 habitants i 6.000 places en habitatge d’ús turístic; el 64% de l’habitatge a la Cerdanya són segones i terceres residències que s’obren de mitjana 14 dies l’any; a Setcases, igual que a Saldes, Das, Bolvir i Alp, el 80% de l’habitatge són segones i terceres residències...”, asseguren en el seu butlletí El Torb; dades que porten Corberó a afirmar que, als Pirineus, “la construcció també és turisme”.
Muntanyes de turisme
Però anem a pams. D’una banda, l’Institut d’Estadística de Catalunya no ofereix dades territorialitzades per comarques del PIB turístic, i les úniques aproximacions que hi podem fer són en base al valor afegir brut (VAB) per sectors, que sí que es publiquen amb regularitat. Segons l’Institut de Recerca en Economia Aplicada Regional i Pública de la UB, el PIB turístic de Catalunya fou el 14,6% l’any 2019; comparant-lo amb el VAB del mateix exercici, tenim una projecció que va del 14,7% del Berguedà en la banda baixa fins al 57,7% de l’Aran, el territori on el PIB turístic és més elevat: quaranta-tres punts més que la mitjana catalana.
Pel que fa a l’habitatge, hi ha dades per a tots els gustos. La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur), l’any passat, va encarregar un informe a l’Institut Superior d’Estudis Turístics de la UdG que rebat algunes de les acusacions que es fan al sector. Federatur defensa que no hi ha una correlació entre la pujada del preu dels lloguers i l’aparició dels habitatges d’ús turístic (HUT), ja que aquests solen ser habitatges no principals, i “si no li donen un ús turístic, els propietaris no posen les segones residències a lloguer convencional”. A més, segons l’informe, no hi ha cap municipi on els HUT superin el nombre d’habitatges no principals, amb una mitjana a Catalunya del 10,63%, i si es compara el nombre d’HUT amb el d’habitatges buits, la relació és d’1 a 4: 102.000 HUT per 418.000 habitatges buits.
“La problemàtica de l’habitatge és estructural i té múltiples causes”, conclou Federatur, el president de la qual, David Riba, afegia el dia de la presentació de l’estudi que “els apartaments turístics generen un impacte econòmic a Catalunya d’uns 3.000 milions d’euros, donen feina a més de 26.000 treballadors i un de cada tres turistes els utilitza per fer vacances”.
Punt d’inflexió
Val a dir que a les acaballes del 2023 la Generalitat va aprovar un decret llei per limitar i regular la proliferació de pisos turístics en els municipis que ja compten amb més de 5 HUT per cada 100 habitants, una ràtio que al Pirineu sovint és superada amb escreix. En el conjunt de Catalunya, els municipis que estan per sobre del llindar fixat són 262, i la picabaralla política i judicial entre administracions, veïns i propietaris tot just acaba de començar. El debat és clau per al futur del país, i especialment del Pirineu, situat en una cruïlla de model econòmic i territorial. Però no és un debat nou. Fa vint anys, l’estudi Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l’Alt Pirineu i Aran, publicat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, ja advertia que “a través de la segona residència el mercat de l’habitatge surt de l’esfera local tradicional, la qual cosa comporta un encariment dels preus determinat per l’oferta i la demanda”, i apostava pel turisme d’ús o forma extensiva de turisme, en detriment del turisme de consum, o intensiu, “que té un major impacte ambiental i social i una degradació dels recursos que amenaça la viabilitat econòmica a llarg termini”.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 314 del Descobrir (Febrer 2025)