Els veïns de Barcelona i els turistes de creuer coincideixen a opinar que la ciutat està massificada. No és una facècia, és la principal conclusió de l’estudi més gran que s’ha fet fins ara sobre els patrons de mobilitat de les persones que visiten Barcelona i com la seva presència afecta la població resident. La recerca, liderada per la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb l’Institut de Salut Global i el CoE Innovació Turística de l’Eurecat, entre d’altres, ha posat de manifest que “més de la meitat dels creueristes que fan escala a Barcelona consideren que es troben massa gent quan visiten la ciutat, un parer que comparteix la població resident, que destaca que la concentració dels fluxos al voltant de les principals zones turístiques afecta els seus desplaçaments quotidians i la seva qualitat de vida, fins al punt d’evitar o haver deixat de visitar algunes zones per no trobar-se amb aquesta problemàtica”.
El debat sobre l’impacte del turisme a Barcelona i en altres poblacions del país és recurrent, com ha quedat palès en la darrera campanya de les eleccions municipals. I, en relació a les externalitats que provoca, el turisme de creuers és el més controvertit, no en va Barcelona va rebre 3,1 milions de creueristes l’any 2019. Amb aquesta xifra, el port de la ciutat ha esdevingut el capdavanter del sector a la Mediterrània i un dels més importants del món.
Conscients de la situació, la Cruise Lines International Association (CLIA), l’associació de la indústria dels creuers, ha encarregat recentment al Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona un informe que indica que només el 4,1% dels visitants de Barcelona prové del turisme de creuers, i que el sector, en canvi, contribueix amb el 13% de les taxes que abonen els establiments turístics de la ciutat —impostos que en bona part, al seu torn, serveixen per fer nova promoció turística de Barcelona.
Segons la indústria del sector, només el 4,1% dels visitants són creueristes
Com pot ser que un percentatge tan reduït de visitants tingui un efecte tan determinant en la percepció sobre el conjunt de l’activitat turística a Barcelona? En primer lloc, hem de saber que l’Organització Mundial del Turisme considera visitants tant els turistes que pernocten en una destinació com aquells que anomena excursionistes, és a dir, que visiten un lloc sense dormir-hi. Si prenem el 2019 com a referència —últim any normal abans de la crisi sanitària
de la covid-19 del qual tenim dades—, Barcelona va rebre (allotjar) 17 milions de turistes, als quals convé sumar-ne dos milions i mig que van visitar la ciutat, però que pernoctaven en altres municipis de l’Àrea Metropolitana; gairebé sis milions i mig que provenien d’allotjaments de la resta de Catalunya (Costa Daurada i Costa Brava, fonamentalment); 1,7 milions de creueristes i prop de 29 milions d’excursionistes, que inclou els residents de fora del municipi que s’hi desplacen per motius no laborals (d’oci o consum). Comptant aquests 56,7 milions de visitants, el pes relatiu dels creueristes és el 4,1%.
Sense poder de decisió
Gestionar aquest volum és molt difícil, i més en el cas de la mobilitat. Les principals infraestructures de transport no depenen de les autoritats catalanes. És el cas dels aeroports, competència d’Aena, de la xarxa de ferrocarrils, en mans d’Adif, o dels ports de Tarragona i Barcelona, propietat de Puertos del Estado, amb seu a Madrid. Josep Anton Rojas, exdirectiu de Turisme de Barcelona i responsable de la promoció de creuers entre el 1995 i el 2020, constata que l’Ajuntament no té cap poder de decisió sobre un segment que afegeix saturació als diversos punts d’interès: “Històricament el Port no ha acordat amb la ciutat quin havia de ser l’objectiu de creueristes a gestionar sense externalitats, i per tant quines són les terminals necessàries”.
I és que en aquests moments el Port de Barcelona treballa en la construcció de dues terminals noves que han de substituir les tres més pròximes al cor de la ciutat: la del Port Vell i les dues a banda i banda de l’edifici World Trade Center –una de les quals ja està tancada. Si bé aquestes terminals, situades al Moll Adossat, són més lluny del nucli urbà de Barcelona, també augmentaran la capacitat potencial de les escales de creuers a la ciutat, ja que tindran una dimensió molt superior a les que deixen de ser operatives. En total, hi haurà set terminals; quatre de titularitat pública, una de MSC Cruises i dues més de Carnival.
El Port treballa en la construcció de dues terminals noves al Moll Adossat
Amb tot, Mar Pérez, directora de Creuers del Port de Barcelona, afirma que “la ciutat no viurà grans crescudes en el nombre de creueristes”, i exhibeix com a prova del compromís del Port amb la ciutat la recent constitució del Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers, un organisme de nova creació format per totes les administracions, entitats i organismes relacionats amb aquest sector, inclosos l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. En la seva primera reunió, el Consell ha detallat cinquanta actuacions per millorar els impactes negatius dels creuers en els plans ambiental i social —entre què destaca el projecte Nexigen, d’electrificació de tots els molls en el període 2026-2030 per tal que els vaixells consumeixin energia renovable i neta quan estiguin atracats al recinte portuari— i potenciar el retorn econòmic del sector sobre la ciutat i llur àrea d’influència, sovint qüestionada.
Precisament, Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), creu que el sector dels creuers es caracteritza “per un enorme moviment de capitals concentrats en poques mans”, i així com defensa una reducció del monocultiu turístic a la ciutat en benefici d’una “economia de la ciutat”, exigeix la desaparició del turisme de creuers.
L’ABDT exigeix la desaparició del turisme de creuers per la crisi climàtica
“La pujada de preus pel gran atractiu de la ciutat, la precarització del mercat laboral, la desaparició del teixit comercial que dona servei als veïns i veïnes, l’ocupació de l’espai públic o el soroll que comporta el turisme fan dels creuers un sector a eliminar —manifesta—, i més en l’actual context d’emergència climàtica a causa del gran increment d’emissions, residus, consum d’aigua i energia que comporta”.
Catalitzadors de canvi
La perspectiva de la indústria dels creuers és molt diferent. Alfredo Serrano, director de CLIA a Espanya, explica que el sector treballa amb l’horitzó de zero emissions per al 2050. Però mentre, el 35% dels passatgers de creuer arribats al Port de Barcelona aquest 2023, segons CLIA, ho faran propulsats per gas natural liquat (GNL), un combustible fòssil que, respecte el fueloil utilitzat fins ara, redueix una quarta part de les emissions de CO2, un 95% de les partícules en suspensió, un 85% dels òxids de nitrogen i elimina l’alliberament d’òxids de sofre. “Som pioners i els catalitzadors del canvi en la indústria del transport marítim”, assegura, i relaciona altres mesures que a parer seu ho corroboren, com l’autoabastiment d’aigua del 80% dels creuers que passen per Barcelona i els sistemes de tractament d’aigües residuals del 78% de la flota.
De dades, n’hi ha per a tots els gustos, també dels qui creuen que tot aquest argumentari és una estratègia de màrqueting (green washing), ja que a tall d’exemple la combustió del GNL allibera metà, un gas que causa molt més efecte hivernacle que el CO2 del dièsel del transport.
Barcelona s’ha convertit en el port base de referència a la Mediterrània
El que és inqüestionable és que Barcelona s’ha convertit en un port base de referència al Mediterrani. El port base, punt d’origen i final dels viatges amb creuer, implica estades a la ciutat abans i després de l’embarcament per als passatgers, que en el cas de Barcelona són majoritàriament internacionals i que per aquest motiu poden allargar-se uns quants dies. Aquestes estades extra ajuden a augmentar la despesa dels creuristes (hotels, restaurants...), però també incrementen
la petjada ecològica d’aquests turistes, ja que a les emissions del propi viatge amb vaixell s’hi han d’afegir les dels avions que els han transportat fins aquí (un 17% dels creuristes embarcats a Barcelona són nord-americans; un 14%, britànics; un altre 14%, italians...). Barcelona és en una roda que gira sense parar. Un cercle virtuós per al sector, un malson per a molts ciutadans. Interessos creuats que no es trobaran.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 299 del Descobrir (Juliol - agost 2023)