El somni de Pollença

A Pollença no hi ha cine. Un temps n’hi havia hagut quatre, però avui no n’hi ha cap. I quan ets en aquest poble del nord de Mallorca, sents que als seus carrers, encara que només hi passegis, la pel·lícula la vius tu. És un d’aquells llocs que inspiren somnis, de tornar-hi, de viure-hi, de no oblidar-los mai. La inspiració viu en uns carrers empedrats i nets que caminaries a peu descalç. És la Florència mallorquina! T’inspira el seu aire, una dansa que lliga la brisa de la mar propera i el vent de la tramuntana que dóna nom a la serra que arriba a Pollença per mullar-se els peus a la Mediterrània. Fascina cadascun dels retalls que la mar ha fet a la terra pollencina. Gràcies a aquesta obra de la natura podem contemplar moltes i petites cales i platges que gasten tota la paleta de blaus, aigües dolces i tranquil·les pintades en suau turquesa i esquitxos d’escuma blanca sobre la roca que contrasten amb el blau més marí, mirall de feréstecs penya-segats. És el caràcter del paisatge pollencí, la personalitat que també va inspirar pintors, músics i poetes.

Quatre nuclis aïllats

Com una illa dins de la gran illa, Pollença escampa el seu territori municipal en quatre nuclis, separats i propers: Port de Pollença, Cala Sant Vicenç, la mateixa Pollença i l’excel·lent mirador i destinació d’excursions: la península de Formentor. Cadascun té la seva riquesa i atractiu propis, quatre instruments que sonen en solitari i en el conjunt de la gran orquestra pollencina.

A la península de Formentor, constituïda pels darrers contraforts de la serra de Tramuntana, s’hi arriba seguint la carretera PM-221, esgotant el territori illenc en revolts que recorden el port de la Bonaigua. Garballons i carritxeres, dues plantes molt típiques allà, i apreciades per les cabres, custodien l’asfalt que s’atura en un aparcament al peu del far de Formentor i d’una gran terrassa de cafeteria, envoltada per un gran balcó amb tres mirades sobre la Mediterrània que ens envolta per tres cantons. Aquí culmina la contemplació de la relació fidel de la mar i la terra que hem estat observant en tot el camí sobre la península d’aquesta vall del blat o del forment que va donar nom a l’apèn-
dix mallorquí de Formentor.

x

Des del far, tot mirant l’illa, veiem petites i precioses cales que abracen la península. A la dreta: al costat del cap de Catalunya (l’extrem de Mallorca que mira cap al Principat), cala Figuera, cala Nau, cala Bóquer i cala de Sant Vicenç. A l’esquerra: cala en Gossalba, cala Murta, cala en Feliu, cala Pi o la platja de Formentor i el Caló. A alguns d’aquests racons de plaer més petits, s’hi accedeix per sinuoses escales que baixen precipitadament entre les roques.

Enfilant o davallant el trajecte cap al far, dos miradors excepcionals més: el del Colomer i la talaia d’Albercutx. Al primer hi arribem còmodament des de l’aparcament previst per mirar la mar i la costa. A la talaia, s’hi puja per un camí. En aquests dos punts, i al mateix far de Formentor, tant la sortida com la posta del sol són un dolç massatge per a les emocions.

A la platja de Formentor, als peus de l’emblemàtic hotel del mateix nom, el regal és la combinació de l’aigua cristal·lina (hi entres i veus com els peixets t’obren pas), la sorra, blanca i suau, i l’ombra d’uns pins que, com rarament passa en una platja, arriba fins on estenem la tovallola. És el pi que “domina les muntanyes i aguaita l’infinit”, que va escriure el poeta local per excel·lència, Miquel Costa i Llobera, en el seu Pi de Formentor. Un poema, sigui dit de passada, que tot pollencí sap recitar i cantar. Un pi emblemàtic i aromàtic que als voltants de les cales es barreja amb el concert de les cigales.

Des de la platja de Formentor veiem arribar i partir els catamarans que passegen la gent per la mar, des d’on aquest balcó de Pollença té una altra perspectiva. Deixant el balcó, passem pel port, abans d’endinsar-nos en la vida del centre neuràlgic de Pollença. Del Port de Pollença, els pollencins en diuen U moll. És on fan els tractes amb la mar: la pesca i els esports nàutics. El seu passeig de mar, ple de terrasses, ens reclama tardes i vespres de la nostra estada.

Els cafès i terrasses, com la del Club Pollença, les galeries d’art i les botigues del poble de Pollença ens acabaran d’enriquir les hores de matins i tardes, mostrant-nos la vida, mai aturada, de les seves places i carrers empedrats on respirem l’art i la cultura d’un poble que, amb molt bon gust, ha fet del respecte al seu passat una atractiva visita. Pollença, a més, és exemple d’iniciatives ètiques com l’activitat de Colonya Caixa Pollença, una entitat bancària fundada l’any 1880 per Guillem Cifre de Colonya que ja va néixer amb una filosofia solidària, alternativa a l’esperit d’usura que es vincula sovint als bancs i caixes, un exemple a copiar.

La llunyania de Palma ha ajudat Pollença a forjar-se una certa independència, modelada en gran mesura pel seu passat com a antiga colònia anglesa. Així Pollença s’ha fet el seu propi centre de gravetat, amb variants lingüístiques pròpies com el peculiar article “u” (U pi de Sant Antoni). Festes i festivals, fires i mercats omplen un ric calendari que convida a visitar en qualsevol moment de l’any aquest sublim escenari.