El poblament dispers és, i ha estat així des d’antic, un tret diferencial de la pagesia a l’illa d’Eivissa. Només minúsculs nuclis de cases al voltant de les esglésies han donat forma tradicionalment als pobles de l’illa. Aquesta peculiaritat territorial va propiciar una extensíssima xarxa de camins que estructurava socialment i econòmicament la població rural d’un temps. Camins de carro i d