A Eivissa, la forma de vida tradicional es va mantenir intacta des de l’edat mitjana fins al boom turístic dels anys seixanta. Fins llavors, els eivissencs havien viscut aïllats en cases de camp, autoproveint-se. Es comunicaven fent ucs (diàleg a crits d’una vall a una altra), ballaven una dansa ancestral vora els pous coneguda com a ball pagès, criaven bestiar, conreaven, fabricaven carbó vegetal al bosc i buscaven dona mitjançant el ritual del festeig.
Els pagesos, a més,