Si fa cinquanta anys algú hagués dit als habitants de Montanyana que les seues cases i carrers serien motiu d’admiració, de ben segur que haurien pensat que al seu interlocutor li faltava un bull. I això perquè, al cap i a la fi, no són més que humils cases de pedra com tantes de la zona, i carrers estrets i costeruts com tants n’hi havia als pobles veïns. Carrers que representaven un inconvenient més que no pas un motiu d’orgull. El temps, ja se sap, capgira les coses però si
Montanyana, pedres que resisteixen
Patrimoni que resorgeix a la riba occidental de la Noguera Ribagorçana
