La muntanya que 'navega' pel Matarranya

En aquesta excursió, pugem a la penya Galera, un dels cims més emblemàtics de la comarca que s’estén a banda i banda del riu. Té una curiosa forma de proa, i d’aquí el nom

Text:
Bruno Durán
Des del cim de la penya Galera, albirem la majestuositat dels Ports.
Des del cim de la penya Galera, albirem la majestuositat dels Ports. FOTO: Bruno Durán
25 de juny de 2017
Guardar a favorits

El Matarranya és un territori de camps, boscos i pobles medievals, però el límit sud-est està custodiat per les muntanyes del massís del Port. Pujar a un dels cims que limiten entre aquests dos espais ens proporciona magnífics paisatges d’indubtable bellesa. Proposem ascendir a una de les muntanyes més mítiques del Port, la penya Galera (al territori ho trobareu com a Penyagalera). El seu nom ve donat per la forma de proa d’una de les seves parets. Poèticament, podríem dir que és una muntanya que navega pel Matarranya.

Des del nucli de Beseit ens dirigirem en vehicle cap al paratge natural de la Peixquera, a la vall de l’Ulldemó. Aquest lloc és conegut pels nombrosos tolls d’aigua cristal·lina verd maragda que refresquen els banyistes i senderistes que hi van a l’estiu. L’excursió parteix del conegut toll de Pablet, indicada al costat del pàrquing on deixem el cotxe.

El sender puja ràpidament en travessar la llera del riu, quan es troba un ferm de còdols, ja que aquesta muntanya està formada per sediments d’un gran riu que va fluir fa milions d’anys. Per tant, atents, perquè les pedres del camí ens faran fàcilment la roda i per això haurem de portar un bon calçat de muntanya i bastons.

A mesura que anem caminant, la vista sobre la vall guanya protagonisme. Després d’una persistent ascensió arribarem al cim coronat per un vèrtex geodèsic a 1.035 m. Val la pena aturar-se uns instants a admirar el paisatge panoràmic que ens brinda aquest lloc. Observarem com els voltors desafien sense esforç les accidentades parets rocoses del Parc Natural dels Ports. Començarem el descens cap al coll de Pelele seguint unes fites de pedra en direcció a l’empinada i onomatopeica costa d’Arrancapets fins a arribar de nou al riu. Tornant cap al punt de partida, seguint la pista, passarem pel bell indret del Racó de les Olles, lloc on la roca de conglomerat pot recordar-nos les muntanyes de Montserrat.

Pas a pas

  1. Sortida i arribada

    Paratge natural de la Peixquera.

  2. Km 0,2

    Al toll de Pablet, travessem el riu i seguim la senyalització.

  3. Km 6

    Som al cim de la penya Galera.

  4. Km 7,2

    Al coll de Pelele hi ha una cruïlla; agafem el camí de la dreta.

Fitxa tècnica

Dificultat

Distància

13 Km

Desnivell

500 metres

Durada

3 hores i 30 minuts (sense parades)

Itinerari

La Peixquera – toll de Pablet – cim de la penya Galera – coll de Pelele – costa d’Arrancapets – la Peixquera (Racó de Sant Antoni).

Com arribar-hi

AMB cotxe

Anem fins a Gandesa i Calaceit per l’N-420. Des d’aquesta darrera població, arribarem a Vallde-roures per l’A-1413. Després, l’A-2412 ens durà fins a Beseit.

AMB autobús

La línia BarcelonaReus-Alcanyís de la Hispano Igualadina connecta amb Beseit. Des d’Alcanyís també surten els autocars Hife i Ferrero.

Descarrega't el track

Altres rutes

Rutes a peu

Un passeig pel pla de les Forques.

Un passeig pel pla de les Forques

Caminem des de Queixans fins al pla de les Forques, on el paisatge ens explica la història d’aquest territori i la seva evolució al llarg del temps

Els camps de cereals envolten la passejada. A sota, una alzina centenària es converteix en punt de descans.

Caminant per les obagues del rector de Vallfogona

La vall del Corb, per on passa el riu del mateix nom, afluent del Segre, uneix poblacions de l’Urgell i la Conca de Barberà. És una de les zones del Principat que conserva millor l’essència d’un paisatge pur i bell

El Parc Natural de la Península de Llevant amaga racons que convertiran la ruta en inoblidable.

Un passeig per la costa verge d’Artà

De la urbanització de Betlem a na Jordi, recorrem una sendera que passa per cales d’aigües transparents i boscos resilients que han superat els estralls d’incendis passats.