Les 10 meravelles de l'Aran

Una ruta circular imprescindible per descobrir els paisatges més espectaculars de la vall. El seu nom és Setau Sagèth, que en aranès vol dir ‘Setè Segell’. Comença i acaba a Vielha, té 103 km de recorregut i per travessar-la cal fer tres colls de muntanya: el coll de Güerri, el de Rius i el de Vielha. Prepareu-vos per gaudir com mai de l’alta muntanya. Els finals d’etapa són als refugis i als pobles de la vall. Això ajuda a conèixer millor la cultura aranesa i la possibilitat d’allotjar-vos, també, en hotels i cases rurals.

www.setausageth.com

A la perifèria del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troben els estanys del circ de Colomers. Es tracta d’un conjunt de trenta-vuit estanys envoltats d’un paisatge impressionant, en el qual destaquen un grapat de cims, com ara la Creu de Colomers, el tuc de Ratera o el tuc de Colomers, distribuïts en forma de cercle. L’aproximació als llacs es pot fer des de Salardú, des d’on cal anar cap als banhs de Tredòs i d’allà per una pista de terra que recorre la vall d’Aiguamòg i que desemboca a l’àrea d’Era Montanheta, el punt des d’on cal seguir a peu uns quaranta-cinc minuts fins al primer estany i el refugi. Un cop aquí, és recomanable fer la ruta circular de tres hores pels estanys: l’estany Mort, l’estany des Cabidornats, els estanys Obago i Redon, l’estany Major de Colomers… A l’estiu la pista de la vall d’Aiguamòg està tancada al trànsit rodat, però hi ha taxis 4x4 que fan el trajecte. 

El temps sembla haver-se aturat als carrerons d’Arties, un nucli on el patrimoni i la cultura aranesa hi són molt ben representats. A la vora de l’església de Santa Maria, del segle XII, amb una nau romànica i una torre gòtica de cinc pisos, s’aixequen els edificis més elegants de la vall, alguns d’estil renaixentista. El parador d’Arties, a la casa de Don Gaspar de Portolà, és un dels tresors romànics de la vall, i, com a testimoni del gòtic, no deixeu de visitar Sant Joan d’Arties, on es fan exposicions temporals. El poble és una de les portes al vessant aranès del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici.

La cascada dels Uelhs deth Joeu és un impressionant salt d’aigua situat a la vall de l’Artiga de Lin. Hi podeu accedir caminant des del pla d’Era Artiga de Lin, on hi arribareu des d’Es Bòrdes. El salt d’aigua és el renaixement del riu Joeu, ja que aquest riu, amb aigües de la glacera de l’Aneto, neix primer al forat dels Aigualluts i després de fer un tram subterrani, per sota de les muntanyes, torna a aparèixer aquí. A banda de la cascada, veureu un pont sobre el riu i una petita presa. 

És una de les avetoses més ben conservades del Pirineu. Des del poble d’Es Bòrdes en direcció a Era Artiga de Lin cal desviar-se cap a Gausac. Després d’uns quants revolts, arribareu al mirador de Roca de Serra, des d’on es veu tota la vall de l’Artiga de Lin i fins i tot el pic de l’Aneto i la seva glacera, amb neus perpètues. Entre els arbres que veureu mentre avanceu per la pista hi ha avets, faigs i bedolls. A mig camí hi ha una zona de pícnic al Plan Batalher, des d’on s’arriba a la bassa de les Olles (a 5 km) i a un mirador sobre els pobles de Betlan, Montcorbau, Mont i Vilac.

Amb 1.490 metres d’altitud, és el poble habitat més alt de la vall, amb un nucli històric que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Passegeu pels carrerons i visiteu Eth Corrau, un museu amb més de 2.500 objectes que mostren la vida quotidiana i l’artesania més tradicional de la vall. Visiteu l’església de Sant Feliu, del segle XIII i, seguint el riu, l’ermita de Santa Margarida de Bagergue.

Quan no està nevat, el pla de Beret és ple de petits rierols i tolls. Insignificants, en principi, però prou importants després, ja que en pocs metres formen els dos rius més cabalosos de la vall: la Garona i la Noguera Pallaresa. Es pot fer una passejada pel prat i veure com les aigües se separen. Unes, les de la Noguera, neixen a la petita font d’Era Noguereta, i se’n van cap al santuari de Montgarri. Les altres, les de la Garona, neixen molt a prop i, en canvi, acaben desembocant a l’Atlàntic. 

Envoltades d’imponents muntanyes, les cases penjades de Canejan dominen la vall del Garona des d’on es veuen les anomenades ‘muntanyes maleïdes’. Passegeu sense rumb pels seus carrers estrets i amb pendent. De ben segur que, tard o d’hora, acabareu a l’església de Sant Serni, un dels elements que fa el poble inconfusible des de la distància. A banda de Canejan, el terme està format per altres nuclis agregats. Destaca Sant Joan de Toran, un lloc molt pintoresc ple de cases i bordes reconstruïdes amb molt d’encert. Des del petit poble es pot fer una excursió fins al refugi d’Era Honeria, al peu de llacs, cascades i muntanyes de pel·lícula. Des del poble podeu arribar a Bausén, un altre poble encantador. 

A la vora del riu Noguera Pallaresa, aquest nucli despoblat és un dels espais més idíl·lics de l’Alt Aran. Es tracta d’un poble abandonat envoltat de prats i de muntanyes, i presidit per l’inconfusible santuari de Montgarri, un edifici del segle XVI però amb un origen encara més llunyà, del segle XII. S’hi pot arribar per una pista forestal des del pla de Beret. A la vora del santuari hi ha el Refugi Amics de Montgarri, on es pot fer un àpat o dormir. 

www.montgarri.com

Aquest recorregut circular explora els paisatges de muntanya més sorprenents de la Vall d’Aran, a les faldes de muntanyes aclaparadores, boscos, rius, llacs i prats. Podeu començar-lo des de Vielha a través de set etapes d’entre nou i vint quilòmetres cadascuna. Descobrireu espais com el riu Garona, les muntanyes de Lés i Bossòst, Sant Joan de Toran, Montgarri o Unha.