L’orografia del Segrià d’entrada és poc excitant. No hi ha grans muntanyes que imposin un perfil que convidi al misticisme ni una costa esculpida per inspirar pintors i poetes. No és una terra fàcil, i això és el que també la fa especial.
Malgrat les aparences, és una comarca de contrastos subtils, un territori domesticat i inhòspit a parts iguals. La confluència del Segre i el Cinca amb l’Ebre esdev&
La punta de Montmaneu, el sostre del Segrià
Des d’aquest cim de Seròs hi ha una vista espectacular de la comarca i el Pirineu, així com dels canvis que viu el paisatge amb l’arribada de l’aigua del canal Segarra-Garrigues
