Si al Pla d’Urgell no hi havia un pam de terra verge quan tota era aspra i polsosa, encara menys en queda cap ara, quan l’aigua del canal d’Urgell ja fa un segle i mig que la rega. La comarca, avui, és un laberint traçat per camins i séquies que connecten els pobles i els seus rodals: un patchwork de camps de pomes, ordi, alfals, panís, peres, xops o blat. Una comarca agrícola que ajuda a omplir el rebost del país amb fruita i cereals,