El camí s’enfila dret per les escasses ombres d’un bosc esclarit d’alzines, busca la debilitat de les canals entre parets verticals de roca calcària i la mirada atenta dels voltors. Ens aturem un moment i ens girem, als nostres peus la vall d’Àger i aquí baix, al recte, l’ermita de Colobor. Abandonada, envaïda per la malesa i enrunada. Al seu voltant hi hagué un petit grupet de cases i al santuari fins i tot s’hi instal·là un ermità. La pesta negra va passar-hi sense
Aquest article és exclusiu per a subscriptors
Suma't a Descobrir i llegeix tots els reportatges sense limitacions
Ja tens un compte? Inicia sessió