7h. Mitjans de maig als secans de Ponent. Fa mitja hora que ha sortit el sol i un grup d’ornitòlegs ja senten els ocells matiners que, amb el seu cant, diuen als veïns que aquell racó, aquell bosquet o aquell marge té amo i que aquest amo està disposat a defensar amb dents i ungles el seu tros de terra. Un dels sons no és gaire melòdic, és aspre, dur, talment com si algú fes rascar unes peces de fusta.