Tot el que se sap del Sol al Parc Astronòmic del Montsec, el pas dels prehistòrics a Sant Llorenç de Montgai, les campanes d’Os de Balaguer, les pintures murals de Penelles i més propostes per gaudir d’un cap de setmana en família a la Noguera.
La Noguera ens rep amb colors primaverals que vesteixen els prats, en contrast amb les pedres i les roques de les muntanyes del Montroig i del Montsec. Un cop al càmping de la Noguera, el pantà de Sant Llorenç de Montgai, d’aigües tranquil·les, ens convida a fer-hi una passejada. “Curta”, diu en Roc que frisa per descobrir la nova caseta de fusta on ens allotjarem aquest cap de setmana i poder saltar a la piscina de pilotes de goma. Així que aquesta primera tarda a aquesta comarca totalment desconeguda per a nosaltres la dediquem a això: a xafardejar els serveis del càmping i instal·lar-nos-hi.
El Sol al Parc Astronòmic del Montsec
L’endemà, comencem el dia al Parc Astronòmic del Montsec, on fem una de les propostes diürnes familiars amb l’objectiu de saber-ho tot sobre el Sol. Després de construir un coet amb els amics de la pel·lícula Lift up que es projecta al planetari, “ja podem viatjar per l’univers”. En Dani i l’Hugo ens guien pels diferents telescopis del centre i ens expliquen què ens mostren del Sol. “Veig les flamarades!”, diu en Roc, que des de ben petit sempre li han fascinat els astres. “I no ens cremen perquè la Terra té una capa magnètica que ens protegeix”, explica el guia.
“De quin color és el Sol?”, pregunta el guia. “Groc”, contesta en Roc, però el telescopi el mostra blanc i escolta atent l’explicació de l’Hugo: “No té color, però els pot reproduir tots. Quan la llum del Sol travessa l’atmosfera de la Terra es dispersa. Si viatja amb onades curtes, les que travessa quan és molt amunt, veiem el blau. Si viatja amb onades llargues, les que travessa quan el està més baix, veiem el taronja i el vermell”.
Després de dinar a Àger, tornem a Sant Llorenç per la C-12 i no podem evitar parar a la Baronia de Sant Oïsme. Aquest conjunt monumental de Camarasa sorprèn per la seva situació. L’antiga torre del castell es troba al cim d'una roca enfront de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d'Àger, sobre l'embassament de Camarasa. Quines vistes!
Vull ser prehistòric...
Seguim el camí de tornada a Sant Llorenç, on ens espera la Susana, la guia del Parc Arqueològic de Sant Llorenç de Montgai. Aquí, hi ha muntades unes tendes prehistòriques que fascinen en Roc. La Susana li explica que “a la prehistòria no hi havia botigues i que tot ho aconseguien de la natura”. Així, fem una eina amb sílex per preparar-nos per a la caça, aprenem a fer foc, ens fem un amulet i, finalment, provem de caçar una guineu amb arc i fletxes. En Roc insisteix que vol dormir a les tendes perquè vol “ser prehistòric per sempre”. La Tanit també s’apunta a la festa: ella s’enduria totes les pedres del recinte. “És que als prehistòrics els agradaven molt les pedres, mama”, raona en Roc.
...o campaner o rei!
Fins que diumenge, a Os de Balaguer, coincidim amb la Trobada de Campaners i descobrim el Museu de les Campanes de Catalunya que guarda el castell del poble. “Aquesta sona més greu” i “aquesta petita és molt aguda”, va provant en Roc, mentre la Tanit prefereix seguir als braços del papa més protegida del soroll. “Potser m’agradaria més ser campaner”, deixa anar en Roc després d’una estona repicant campanes. Però quan comença a investigar les estances del castell, queda meravellat amb “l’habitació blava més elegant”, on diu que hi posaria el llit, i etziba: “també fa dies que penso que m’agradaria ser rei i tenir una habitació així”. Segueix parlant mentre arribem a dalt de la torre des d’on tenim unes vistes brutals d’Os i els seus camps primaverals.
Al monestir de les Avellanes, on dinem, en Roc ha agafat una pedra i un pal i prova de fer foc com va aprendre ahir, mentre es pregunta si els prehistòrics tenien campanes i com podien observar el Sol sense telescopis. Aprofitem el claustre d’aquest monestir, amb orígens al segle XII, per descansar una mica abans de fer l’última parada del cap de setmana.
Art rural a Penelles
Arribem a Penelles, un d’aquells indrets que teníem a la llista de llocs pendents de visitar. Conegut com el poble dels murals d’art rural, el que va començar fa gairebé 10 anys com una prova per embellir algunes de les parets més decadents del nucli, s’ha convertit en un gran esdeveniment anual. El Gargar Festival porta els millors artistes per seguir decorant les parets cada primer cap de setmana de maig. Actualment, ja hi ha més de 150 murals.
Tenim la sort de poder-los visitar amb l’Olga Cortadelles, una de les artistes de Penelles que va iniciar aquest moviment. A la Tanit li encanten les tres bessones de Roser Capdevila i en Roc reconeix els dibuixos de Valentí Gubianas pel conte Compta amb mi. Els ratolins de l’artista francès Twopy fascinen els dos germans. “Aquest baixa les escales amb monopatí” i “allà n’hi ha dos que volen anar a la piscina”, diu en Roc emocionat. N’hi ha fins a 25, amagats per tot el poble. Nosaltres només n’hem vist cinc, així que ja tenim excusa per tornar-hi!
Guia pràctica
Aquest article es va publicar en el número 308 del Descobrir (Juny 2024)