M'aixeco a trenc d’alba. Des de Bot, camino pels camins terrosos, entre marges eixuts, on ja s’assequen les flors escandaloses de maig. El so estrident de grills i cigales posa violins eixordadors al silenci, i l’aire pesa i escalda. Els batecs s’exciten amb l’esforç. Arribo a l’esplanada dalt del turó del poblat ibèric del Coll del Moro i m’assec al terra ressec, entre punxes. A l’esquena, la torre imponent que presideix l’assentament. Al davant, un quadre naturista delicio
Terra Alta, un mosaic de secà i sacrifici
L'altiplà de la comarca ens mostra la simbiosi entre home i natura
