A poc a poc, la primavera ha anat pintant verdes les albades, al massís del Port. Els rossinyols el desperten amb refilets que han après en terres llunyanes. I pels camins i els senders que transcorren entre pinedes de rojals se senten remors de cançons dels hòmens i les dones que hi passaven cada dia, per anar d’una font a una altra, per vigilar la carbonera, per conduir-hi els ramats, per fer-hi fusta de boix, per tantes i tantes feines de tota una vida passada dies enllà. Avui, 3