Horta de Sant Joan amb nens

Quan ens llevem dissabte al matí a l’hotel Miralles d’Horta de Sant Joan i obrim les cortines de les finestres de l’habitació... Uau! Quines vistes! Davant nostre tenim l’emblemàtica muntanya de Santa Bàrbara, el teló de fons omnipresent d’Horta i dels quadres que Picasso va pintar durant les seves estades al poble. Ens acompanyarà tot el cap de setmana. Sortim a descobrir-ho!

D'Horta a Bot en bici

Comencem el dissabte amb el plat fort de l’escapada: fer un tram de la Via Verda de la Val de Zafán amb bicicleta. Des que li vam explicar a en Roc, fa uns dies, que llogaríem unes bicis, no hi hagut dia que no hagi preguntat si havia arribat el moment de pujar-hi. Lloguem dues bicicletes 100×100 equipades i un carretó per a en Roc i la Tanit a l’empresa Montsport.  

“Estic molt emocionat”, diu en Roc quan ens ensenyen el carretó on aniran ell i la Tanit. Carreguem els nens i comencem la passejada fins a l’antiga estació de Bot. Són uns 10 quilòmetres de recorregut durant els quals travessem set túnels i dos aqüeductes. En Roc no s’acaba de creure que per aquí hi passés un tren que transportava passatgers i mercaderies, encara menys quan entrem al primer túnel: “És molt estret, aquí no hi cap un tren!”. Al crit de “som ciclistes, som ciclistes” i amb la muntanya de Santa Bàrbara acompanyant-nos tot el camí, la Tanit aprofita el trajecte per fer una becaina. 

Arribem a Bot i, quan en Roc veu un vagó abandonat reconvertit en bar, canvia d’idea: “Sí que hi passava un tren!”. Aprofitem per fer un vermut al sol, abans no ens vinguin a recollir per tornar-nos a Horta. Se’ns ha fet curt! 

Horta, una vila de conte

Després de dinar, descobrim el nucli antic de la vila. El seu nucli antic és testimoni d’una història crua. Tot i que se’n conserva poca documentació, ja que, quan va caure el 1713 davant les tropes de Felip V en van destruir el castell i cremar els documents històrics, encara preserva l’estructura medieval. 

Des de la plaça de l’Església amb l’església gòtica de Sant Joan Baptista i l’edifici renaixentista de l’Ajuntament, ens perdem pels carrerons fins a arribar al Centre Picasso, situat a l’antic hospital, just a un extrem de l’antiga muralla. Pel camí, passem per cases singulars com la Casa Delme o la Casa Pessetes, on actualment hi ha un bar, però gràcies al seu bon estat de conservació es pot veure com era la construcció interior d’aquestes cases renaixentistes, plenes d’arcs i de detalls arquitectònics que val la pena contemplar. 

Horta i Picasso

El Centre Picasso és la nostra porta d’entrada al primer dels quatre genis de la Ruta del Paisatge dels Genis. Haurem de buscar temps per descobrir la resta! De moment, tenim la sort de descobrir aquest primer geni guiats per Joaquim Ferràs, membre de l’Associació Amics d’Horta. Ens acompanya en la visita de detalls que ens permet fer-hi una immersió molt més acurada. Picasso va estar dos estius a Horta acompanyat del seu amic i artista Manuel Pallarès, que va conèixer quan estudiava a la Llotja de Barcelona. Del primer cop, el 1898, amb només 16 anys en surten les obres més realistes. De la segona estada, onze anys més tard i després d’haver estat a París, ja hi ha les primeres obres cubistes. “Són triangles i quadrats”, diu en Roc quan veu quadres famosos d’aquella època, com Cases sobre un turó o La Fàbrica. El que més agrada als nens és la col·lecció de capgrossos inspirats en les obres de Picasso que hi ha exposats. Especialment, el del toro del Guernica i el dimoni que, fins i tot, fan ballar una estona. 

De totes les històries que ens expliquen al Centre Picasso, la que més sorprèn en Roc és la de la tempesta. Resulta que Picasso i el seu amic Manuel Pallarès van fer una estada enmig dels Ports, pintant entre natura i dormint a una cova. A final de setembre, els va enganxar una forta tempesta de final d’estiu, que va destrossar la seva obra d’art. Ben xops i morts de fred, van decidir cremar la tela amb cavallet inclòs per escalfar-se una mica. Només se’n conserven els esborranys! 

Sortim del museu que ja és fosc i encara tenim temps de veure el poble i els seus singulars porxos il·luminats. La Tanit i en Roc gaudeixen jugant a fet i amagar entre els arcs de la plaça de l’església aprofitant que no hi passen cotxes. Tornem a l’hotel a sopar. Avui triem el xai, que engreixen ells mateixos, i una amanida de l’hort amb producte de temporada. Que bé això de poder sopar al mateix lloc on dorms quan vas amb nens!

Oli amb identitat

Diumenge dediquem el dia a conèixer dos dels productes estrella de la Terra Alta: l’oli i el vi. Comencem al molí d’Identitat Olive Oil, ubicat en una casa històrica d’Horta. Tot i que s’ha perdut la documentació, diferents arqueòlegs sostenen que els orígens es trobarien al segle XII. Entre parets de pedra i una finestra que emmarca la muntanya de Santa Bàrbara, en Toni fa tastos d’oli per a tota la família. Per als nens: pa, oli, sal i xocolata, reivindicant els berenars més tradicionals. Ens explica que la seva obsessió és la qualitat per aprofitar-ne tots els beneficis, per això és dels pocs que controla el punt òptim de maduració de l’oliva abans de collir-la.

Una catedral de bombolles

És hora de començar a tornar a casa. Però abans de deixar la Terra Alta, decidim parar a Pinell de Brai, a conèixer la Catedral del Vi, una cooperativa d’estil modernista obra de Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí. Fem la visita audioguiada a aquesta joia de l’arquitectura agrària seguint les fletxes vermelles del terra, tota una aventura per a un nen de 3 anys: “Papa, ara hem d’anar cap aquí!”. I, encara més, quan arribem al passadís convertit en un túnel d’aromes. Ens proposen un joc: endevinar les olors relacionades amb el vi. Els àudios ens donen dades sorprenents: aquí s’hi podien haver emmagatzemat 2,5 milions de litres de vi i la Terra Alta produeix el 35% de la garnatxa blanca a escala mundial. 

I no podíem marxar sense tastar-la: a la planta de dalt, a l’antiga sala de les olives, hi ha un restaurant que ofereix un menú de degustació deliciós maridat amb els vins del Modernista Celler, que actualment produeix la cooperativa.