Fora, un paisatge sec de vinyes i oliveres. Dins, una vila closa escrita a la pedra. Batea fa l’olor dels trulls. Aromes dels mostos i vins que guarden els cellers des de fa segles s’escampen per carrerons estrets. La imaginació, esperonada pels efluvis invisibles del most i les fermentacions tranquil·les de la garnatxa, es dispara entre portades i perxes, entre dovelles i portals, entre torres avançades i portes de cavallers. Pedra seca modelada pels picapedrers al toc dels esdeveniments
Batea, segles atrapats a la pedra
Un poble de la Terra Alta amb molta història
